L'institut Antoni Maura de Palma és un centre amb personalitat pròpia. Avui, és un referent en l'atenció a la diversitat, però fa només quinze anys havia tocat fons: la conflictivitat era diària i el 78% dels alumnes abandonava el centre abans d'acabar els estudis. 'El canvi estava no només en la metodologia, sinó en la manera de gestionar les aules i la convivència', assegura Myriam Fuentes, directora del centre. Amb recursos, innovació pedagògica i implicació de tot l'equip docent s'ha aconseguit capgirar la situació. Cati Llabrés és tutora de segon d'ESO: 'És un centre que treballa les emocions, la resolució de conflictes es fa de manera real... Això crea una cohesió entre professorat i alumnat. Aquests darrers se senten protegits, escoltats. Això fa que aprenguin de manera més positiva'. Els alumnes també són conscients que el seu institut és especial: 'Aquí t'escolten, pots parlar lliurement, pots ser tu mateixa perquè no et jutjaran. No venim per obligació, sinó perquè volem, perquè ens agrada', diu Gema Sánchez, que actualment cursa segon d'ESO. El seu company Xisco Gómez apunta que 'no només s'avalua la feina, sinó l'esforç. No és examen, examen, examen'. Al Maura conviuen trenta-vuit nacionalitats, alumnes amb diferents cultures i maneres d'entendre el món; i es parlen desset idiomes. El centre aposta per una gestió directa de la conflictivitat, amb el suport de la cap d'estudis Marta Bethencourt, qui té clar que la resolució implica 'molta conversació i mà esquerra'. Però el que és més important és no arribar al conflicte; per això fan moltes xerrades i activitats, com el consell d'estudiants: 'El respecte, la tolerància i la inclusió és el més bo que tenim. Intentam que l'alumnat tengui espais per dir el que senten, perquè així és més fàcil evitar conflictes', conclou Sílvia Suau, també tutora de segon d'ESO.

Oci, treball, gestions amb el banc, comunicació amb amics... La tec-nologia ocupa cada vegada més espais de les nostres vides. I, amb ella, els delictes informàtics. "La ciberdelinqüència és el negoci il·le-gal que més volum genera en el món, més que el narcotràfic", sosté Juan José Fuster, president d'Intec, una empresa mallorquina especialitzada en ciberseguretat. Estafes, segrest de dades i extorsions són els delictes més comuns. En moltes ocasions el ciberdelinqüent actua des de l'estranger, fet que en dificulta la investigació. Segons Miguel Ángel López, inspec-tor del Grup de Delinqüència Econòmica i Delictes Informàtics de la Policia Nacional, "pel que fa a les estafes, la cooperació internacio-nal no és l'adequada". Recentment, l'Hospital Clínic de Barcelona ha patit un ciberatac im-portant. També en va patir un el Servei de Salut de Balears ara fa dos anys. 30.000 expedients mèdics varen perillar, però s'aconse-guí aturar l'atac a temps. "Les dades serveixen per a l'extorsió". Una història clínica val entre 20 i 30 euros al mercat negre", afirma Miguel Ángel Benito, delegat de Protecció de Dades de l'IB-Salut. El Turisme és el tercer sector més amenaçat per la ciberdelinqüèn-cia. La tecnologia comprèn tot el procés del negoci i, per tant, hi ha més risc. La cadena internacional RIU té un centenar d'hotels re-partits per quatre continents i uns 6 milions de clients l'any. Ma-neja dades molt sensibles, un objectiu golós per als ciberdelin-qüents. Tota la ciberseguretat del grup està centralitzada a la Platja de Palma. Miquel Reynés n'està al capdavant: "el sector turístic és un motor de l'economia i fa que siguem atractius, també per als ci-berdelinqüents".

Les llibreries d'arreu de les Illes fa setmanes que ja preparen la que és la gran festa dels llibres, Sant Jordi. Dies de seleccionar tí-tols, de fer i desfer capses, de calcular i encarregar comandes... És un dia clau per al sector. Per Marina Alonso aquest serà el seu segon Sant Jordi. Fa un any i mig que va obrir les portes de La Salina, la primera llibreria a la bar-riada palmesana de Santa Catalina. 'No sabem com funcionarà un diumenge de Sant Jordi la llibreria, però és una feinada!', diu Alon-so, amb il·lusió. A Ciutadella, la llibreria Pau, en canvi, és tota una institució després de més de 25 anys en marxa. 'La primera vegada que vàrem treure llibres al carrer per Sant Jordi n'hi havia que es pensaven que veníem sabates perquè ens veien amb capses!', recorda Roser Seguí. Les editorials són la segona baula del circuit del llibre. A Eivissa, la històrica Editorial Mediterrània canvia enguany de mans. L'editor Miquel Costa fa balanç de la feina feta: 'Aquests 32 anys hem intentat centrar-nos en temes locals, d'Eivissa i Formen-tera, i en català. Prest o tard, si fas coses de qualitat, es fixen en tu'. A Muro es troba l'editorial independent Ensiola, que també té una llarga tradició. El seu objectiu per Sant Jordi és no que-dar sepultats per tanta oferta: 'Hi ha tanta novetat que pels llibres petits de les editorials petites és més complicat. Però sempre és una excusa per sortir, per mostrar, per compartir amb altres edi-tors i lectors...', afirma l'editor Miquel Campaner. De mitjana, a l'estat Espanyol es llegeixen 10 llibres cada any. Sant Jordi és l'aparador perfecte per atraure nous lectors o per somniar en noves lectures.

La mobilitat és un dels grans reptes socials que cal resoldre, especialment a les ciutats. La comercialització del patinet elèctric ha suposat un revulsiu en aquest camp i cada vegada són més les persones que trien aquesta modalitat per als seus desplaçaments. Un creixement que ha agafat per sorpresa institucions i forces de seguretat que han de regular la presència dels patinets als carrers. Avui dia, la competència per l'escàs espai destinat a vehicles que no siguin cotxes, causa conflictes permanents amb els vianants. Maria Fuster es dirigia a fer unes compres quan va ser atropellada per un patinet. Un accident que la deixà 21 dies ingressada a l'hospital on l'operaren dues vegades. De llavors ençà, té por de sortir al carrer. 'Ha estat traumàtic, molt dolorós. Ho he viscut amb molta ansietat', explica Fuster. 'No tenim vies pacificades per a aquesta explosió de patinets'. Així de contundent es mostra Jaume Pla, portaveu de l'entitat 'Patinetes y bicis a raya'. Les dades li donen la raó: el 112 ja ha registrat 126 accidents de patinet el primer trimestre d'enguany. Per fer complir la normativa, la Policia Local de Palma fa controls setmanals als punts més conflictius. L'any passat va posar 2.300 multes. 'No dur guardapits reflectors, anar per les voreres o dues persones al patinet, són les infraccions més freqüents', diu Miquel Quetglas, Major de la Policia Local. Per a molts usuaris de patinet, les normes no són clares. Fernando Flórez és repartidor i utilitza el patinet com a vehicle a la feina. Ja li han posat algunes multes: 'Preferiria anar amb moto perquè les normes viàries són més clares, sé per on anar. En patinet tot és més incert i una multa és un dia de feina', explica. David Puigrós ha fet de la mobilitat elèctrica un estil de vida: 'La gent encara no ho té del tot acceptat', creu Puigròs, que cada dia fa 25 km en patinet. Jaime Alonso fa dos anys que va obrir una botiga-taller de patinets, a Palma. Un negoci que no atura de créi

Les processons tornen el 2023 amb tota la seva esplendor. Després de l'estocada patida per moltes confraries per mor de la pandèmia, enguany fan front a la Setmana Santa amb més força. Com a president de l'Associació de Confraries de Palma, Bernat Riera pren el pols a la trentena de confraries de Ciutat: "Així com l'any passat les veia un poc malaltes, enguany les confraries s'estan recuperant bastant bé. La Covid és un mal record" afirma Riera. Precisament, una de les que no va poder acabar la processó del Dijous Sant va ser la confraria de Jesús del Buen Perdón. La seva presidenta, Marisa Pérez, espera que enguany sigui millor que l'anterior: "Hem tengut un efecte crida i hem rebut moltes peticions per ser portants, tenim germans nous". També la confraria de l'Esperança va patir algunes baixes durant la pandèmia. "S'han cobert ràpidament i estam pensant a fer més vestits per l'any que ve. Va en augment" afirma el seu president, Pere Barceló. D'entre totes les processons, la del Dijous Sant a Palma és de les més solemnes. "El Crist de la Sang és una referència per a tot Mallorca. És una gran responsabilitat" diu Daniel Coll, membre de la prohomonia de La Sang. A Felanitx, el Davallament és una de les fites més esperades de la Setmana Santa. Es representa des de l'any 1975 i el relleu generacional, de moment, està assegurat. Marta Obrador és la nova directora d'art: "Dirigir tanta gent impacta, és una gran responsabilitat. Ho faig amb moltes ganes", assegura Obrador.

Gabriel Janer Manila és escriptor, pedagog i catedràtic en Antropologia de l'Educació. Ha publicat més de cent títols entre novel·les, narrativa juvenil i assaig. Un nom en majúscules de les lletres catalanes que recentment ha rebut la Medalla d'Or de la Comunitat. 'Cada cosa que he escrit, cada relat, cada novel·la, cada conte... ha estat un repte. Si no hi tenia res a perdre, no ho feia', sosté Gabriel Janer Manila. Nascut a Algaida l'any 40, recorda com la literatura fou la via per defugir d'una societat castigada per la postguerra: 'Va ser una època trista, era una societat de vencedors i de vençuts. I a mi em tocava estar en el bàndol dels vençuts. Totes les imatges que em contaven de la Guerra Civil me les contaven en veu baixa'. De la voluntat de canviar el món sorgeix un dels noms propis de la generació literària dels 70. 'Jo escrivia en català des del començament i el 90% de la població no sabia llegir en català', diu Manila. 'Són gent que escriuen amb la intenció de canviar un estat de coses que no els agrada, que els oprimeix. Si no hagués estat per ells, la literatura catalana a Mallorca hauria deixat d'existir', afirma el també escriptor Sebastià Alzamora. 'El meu pare ha estat el meu mestre. És un referent, una literatura molt personal, molt pròpia, molt treballada', diu Maria de la Pau Janer, filla de Gabriel Janer Manila i escriptora. 'Record que jugàvem al carrer i sentíem el so de la màquina d'escriure durant hores'. En una casa amb quatre fills, trobar la tranquil·litat per escriure no era fàcil: 'En Biel feia moltíssima feina, quan tenia un moment per escriure era quan la casa estava calmada, els nins al llit. Ell es passava moltes estones a la nit escrivint', diu Alícia Mulet, dona de l'escriptor. 'No he canviat el món, però he aconseguit que el món no em canviàs a mi', sosté Gabriel Janer Manila, fent balanç de la seva trajectòria.

Només a Palma hi ha 56 esglésies evangèliques, 110 a les Balears. És la segona religió amb més llocs de culte a les Illes, només superada per la catòlica. L'evangelisme va arribar a les Illes fa més de 150 anys i ha anat guanyant adeptes fins a convertir-se en el que és avui dia. El fet de no seguir cap autoritat superior, com podria ser el papa de Roma per als catòlics, fa que qualsevol pastor pugui obrir una església evangèlica, fet que explica que moltes siguin petites, integrades en les barriades. Però d'altres, com la darrera gran casa evangèlica que es construeix a Son Malferit, a Palma, són un clar exemple de l'expansió d'aquesta religió cristiana, allunyada del catolicisme clàssic en aspectes litúrgics i jeràrquics. El programa ZOOM, d'IB3, entra de ple en les entranyes d'aquesta religió, desconeguda per a molts. Coneixerem els pastors de les dues congregacions més importants de Mallorca, que reuneixen més de 1.000 persones cada diumenge en els seus cultes. Un dels protagonistes serà Josué Enfedaque, de l'Església Evangèlica de Mallorca, una de les més antigues d'Espanya amb 153 anys. L'altre, Noemí Amengual, pastora del Centre Cristià de Mallorca, el més nombrós de les Balears amb prop de 1.500 fidels. Veurem els seus cultes, més lliures i amb una gran presència musical, i les seves accions comunitàries, sobretot les destinades a repartir roba o menjar i de fer grups de llar amb els seus fidels.

Tot i que el sorgiment del pòdcast es remunta a dues dècades en-rere, la pandèmia va revifar la seva popularitat, que no ha deixat de créixer els darrers anys. Són arxius de so que es poden escoltar en línia o a qualsevol dispositiu, de tota classe de temàtiques i estils. Segons Maitane Moreno, directora d'IB3 Ràdio, "la versatilitat és una de les claus del seu èxit, perquè pràcticament hi ha un pòdcast per a cada persona." "També la possibilitat multitasca: mentre es-colt un pòdcast puc fer una altra cosa. Això n'afavoreix el consum" afegeix l'expert en Tecnologia, David Arráez. A la plataforma iVoox, el català és la tercera llengua amb més re-produccions i ja suma més de 8.000 propostes en cata-là. Inès Mateu ha estat una de les primeres periodistes de Mallorca a fer pòdcast en català: 'Polo de llet'. "Acabàvem de sortir de la pandèmia, amb aquella explosió de creativitat i de crisi existencial... Vaig començar a fer entrevistes a joves de la generació mil·lennista i alhora fer nostàlgia dels anys noranta i dos mil. Tot això uneix", re-corda Mateu. Júlia Mérida, musicòloga, és la veu de 'Pati de Butaques': "una idea personal per divulgar la música clàssica i que ara he anat ampliant amb mites sobre la creació musical, la música Pop..." Històries que van de casa al món i que ja sumen més de 20.000 escoltes. Al món hi ha més de 5 milions de pòdcasts, una oferta saturada de la qual costa destacar. "Jo apostaria per intentar ser original i sortir-se del cànon. Estaria molt bé que el món del pòdcast no només estigui superpoblat, sinó que fos divers" apunta el perio-dista Joan Cabot, creador d''Aire!', un programa en què reivindica el temps i la memòria.

Adrià Cañellas fa sis anys que investiga el càncer. No sempre passa, però d'aquesta investigació ha sorgit l'espurna: ha aconseguit identificar les cèl·lules responsables de la metàstasi del càncer de còlon, fins ara invisi-bles. Un descobriment importantíssim dut a terme per un equip de més de 30 persones a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona. Cañellas decidí centrar la seva investigació en les immunoteràpies "perquè és on s'estan veient els resultats més prometedors per curar la gent". De fet, el descobriment de l'IRB es podria aplicar a altres tipus de càncer i ha estat publicat a la revista científica més prestigiosa del món, Nature. "Darrere aquesta fita hi ha molts esforços: sis anys d'investigació, molts de recur-sos, milions d'euros i una infraestructura molt important al laboratori" ex-plica Eduard Batlle, investigador principal del "Grup Càncer" de l'IRB.

El passeig Marítim de Palma està en plena transformació. Vint me-sos d'obres han de canviar la fesomia d'una de les vies més emblemàtiques de Ciutat. La façana marítima, la que ha agluti-nat les darreres dècades hotels, discoteques, restaurants, usos nàutics, passeig i cotxes, ara es reordenarà per do-nar prioritat al vianant. 'Intentam transformar un espai que ha anat acumulant un espai viari per a cotxes. En el moment en què es re-dueixen dos carrils, l'espai per a vianants, creix. Aquesta n és la finalitat', resumeix Elías Torres, arquitecte del despatx JAM-LET i responsable de la reforma. Dels sis carrils de circulació actuals, es passaran a quatre; una reducció ja regulada durant la pandèmia. Per a al-guns, encara s'hauria pogut ser més valent: 'Ens hauríem estimat més un carril per sentit. Si es permet la mateixa circulació, serà un objectiu fracassat', afirma Joan Forteza, de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma. Però aquest factor, i especialment el tema dels aparcaments, preo-cupa i molt els empresaris de la zona. 'El mallorquí és molt còmode. Un pàrquing dissuasiu a dos quilòmetres és molta distàn-cia', sosté el gerent del pub Mira Blau, Manuel De Ysasi. També, el sector de la restauració s hi mostra preocupat, com el gerent de Sa Cranca, Francisco Coca: 'La gent s'haurà d'avesar a arribar cami-nant. Tenim por, no sabem què passarà'. Per compensar la pèrdua d'unes mil places d'aparcament, s'han habilitat pàrquings dissuasius. Segons Antoni Ginard, cap de Pro-jectes i Infraestructures de l'Autoritat Portuària de les Illes Bale-ars, 'en el projecte s'ha plantejat no només la qüestió dels pàr-quings, sinó de la mobilitat en general. Passam a tenir més de tres quilòmetres de carril bici'. En definitiva, una de les reformes més ambicioses de Palma perquè el Marítim sigui, a la fi, un autèntic passeig.

Fa 40 anys, l'equip rector de la incipient Universitat de les Illes Ba-lears, encapçalat per Nadal Batle, prenia una decisió que marcaria la història d'aquesta institució: la creació del Campus universitari a la carretera de Valldemossa. El llavors vicerector de Coordinació Educativa, Climent Picornell, ho recorda bé: Hi havia dues solucions: Integrar-la dins la ciutat, cosa dificultosíssima perquè s'havien de comprar edificis com la Sapiència, la Misericòrdia, el Seminari Vell... O fer un campus a la carretera de Valldemossa, on hi havia la Facultat de Ciències. Es va optar per aquesta ubicació. Antoni Bennàssar, vicerector d Extensió Universitària entre els anys 1983 i 1995, reivindica la figura de qui va ser el primer rector de la UIB: En un moment en què socialment ningú creia en una universitat, a partir del rectorat de Nadal Batle es van adonar que era una institució important . El 1992 tots els estudis són al Campus. Una ciutat universitària que es consolidà en el mandat de Llorenç Huguet: Aquest campus es va construir amb visió de futur, que fos exemple de com fer créixer un espai acadèmic. Hi ha entre 14.000 i 16.000 estudiants. No hi dormen, però hi viuen durant molt de temps. Precisament, la mobilitat ha estat i és un dels reptes del trasllat del Campus fora de Palma. Cada dia hi entren i en surten 2.000 cotxes. I, així i tot, el Campus encara té perspectives de créixer, tal com indica l'actual rector, Jaume Carot: Podem créixer cap a la zona del Parc Bit, allà hi ha terrenys edificables. El creixement vindrà de la mà de nous estudis i més investigació. Tenim en cartera Farmàcia, Ciències del Mar i Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport.

L'estadi del Lluís Sitjar ha marcat la història del mallorquinisme, però també de la barriada des Fortí de Palma. Després de cinc dècades de futbol professional, l'estadi va tancar les portes el 2007. Començà un declivi imparable, arribant a convertir-se en un enorme femer enmig de Ciutat i un problema d'ordre públic. Declarat en ruïna i esbucat posteriorment, 50.000 metres de solar restaven en espera d'un acord entre l'Ajuntament de Palma, el Reial Mallorca i el centenar de particulars que als anys 40 havien comprat un títol de propietat. El passat mes de desembre arribà l'acord. 'Hi havia un tema econòmic, un tema esportiu i un tema sentimental. Ha estat complicat aconseguir una entesa entre les tres parts', explica Marcos Mora, copropietari del Lluís Sitjar. Els 19.500 Euros per títol oferts per l'Ajuntament de Palma despertaven opinions desiguals entre el col·lectiu. El seu advocat, Ramon Perpinyà, sosté que 'molts es decidiren a vendre per resoldre ja el tema, no per convenciment'. El president de l'Associació de Copropietaris, Joan Aguiló, diu en la mateixa línia: 'Quan el Mallorca decideix vendre unilateralment, el millor era reclamar l'abonament a perpetuïtat i conformar-nos amb l'oferta de l'Ajuntament'. El Mallorca era reticent a donar un abonament de per vida però finalment va accedir-hi: 'Volíem que seguissin vinculats al club', explica Alfonso Díaz, director financer del Mallorca. El procés de transformació d'aquest espai emblemàtic fa les primeres passes. Segons Neus Truyol, regidora de Model de Ciutat de Palma, 'Havia calat a l'imaginari que el Lluís Sitjar havia de ser per a la ciutat'.

Maria Ballester és una jove de 13 anys que conviu amb una paràlisi cerebral des que va néixer. Segueix un calendari estricte de teràpies. Però n'hi ha una que és especial: la que fa amb cavalls a s'Hort Vell. L'acompanya sa mare, Maria Magdalena Vidal: 'Quan va a fisioteràpia és branca, branca, branca. Però aquí no: puges al cavall, passeges, ets a l'aire lliure, interactues amb l'animal… Surts de les teràpies tot i que n'estiguis fent'. Fa nou anys que Maria munta Napoleón i, amb el temps i el suport de la seva fisioterapeuta, Auba Benito, ha aconseguit colcar tota sola. 'No ens ho pensàvem mai, és una alegria que ho pugui fer' diu sa mare. 'Parlam de persones que han de fer teràpia molts d'anys, o tota la vida. Que sigui motivador, engrescador, ajuda que el rendiment sigui més gran' sosté Auba Benito. Cada vegada se sol·liciten més intervencions amb animals a les esco-les, hospitals o centres de dia. A s'Hort Vell també tenen un equip de set cans, coordinats per Caterina Zamburlini: 'Els cans es trien en funció del tipus de persona i context on han de treballar. Han de gaudir de les activitats i nosaltres confiam en la seva resposta' explica la psicòloga. Aquestes teràpies són complementàries a les convencionals, però no es regeixen per cap tipus de regulació. 'Els animals són catalitzadors de canvi: milloren l'estat d'ànim i el benestar de totes les persones, també les que estan en una situació complicada' afirma Toni Gomila, catedràtic de Psicologia Bàsica de la UIB.

Reflexiu, rialler, amant de la literatura, llum per als seus amics i èssers estimats i ferotge darrera la càmera i també amb la ploma. Una mirada única a la indústria del cinema i un nom en majúscules a l'univers cultural de les Illes. El director mallorquí Agustí Villaronga va morir als 69 anys a Barcelona, on residia. El programa Zoom rememora la seva figura amb el testimoni d'amics i companys que han compartit records i emocions d'un cineasta que brillava amb llum pròpia.

2022: Escalada de preus El 2022 ha estat crític per a moltes famílies per fer front a l'escalada de preus viscuda a tots els nivells. Des del cistell de la compra, passant pels carburants o el rebut de la llum, els increments de preus han fet, per a molts, que encara sigui més difícil arribar a final de mes. La família de Cati Rosselló ja ha hagut de fer sacrificis: 'Som cinc a casa i la compra és impossible. Tot ha pujat un 20%. Hem deixat de comprar productes que abans consumíem'. El rebut de la llum tampoc no ha donat treva. Només el darrer trimestre de l'any s'han moderat els preus. Però segons el Doctor en Enginyeria Vicenç Canals 'La baixada ha estat conjuntural. Les reserves de gas estan al màxim i l'octubre no hi ha hagut despesa per calefacció. Però quan les reserves baixin, tornaran a pujar els preus'. A les benzineres, els consumidors també s'han hagut de gratar la butxaca per omplir el dipòsit. Joan Mayans és propietari de l'única benzinera de la Colònia de Sant Jordi i sosté que 'mai no hem tengut els preus d'ara. Per damunt dels dos euros, era impensable'. Una de les mesures preses per frenar la inflació afecta les hipoteques. 'En pocs mesos, hem passat de 0% a un 2,8 %, i no sabem com acabarà l'any. L'impacte ha estat aquesta pujada tan ràpida' explica Juanjo Caldés, de Caixa Colonya. En definitiva, un any crític per a moltes famílies. I és que, en paraules d'Aina Ripoll de la Fundació Impulsa, 'l'efecte directe de la inflació és que afecta directament els doblers que tenim a la butxaca'.

2022: L'any de la recuperació Després de dos anys crítics per al sector turístic, el 2022 ha estat l'any de la recuperació. Els indicadors han estat similars als del 2019, abans de la crisi pandèmica. Enguany, però, la temporada ha començat abans i s'ha allargat més. 'Al febrer, el 47 % de la planta hotelera de Mallorca estava oberta. El març el 70 % i l'abril el 88 %. Això no ho havíem vist mai' explica Maria Frontera, presidenta de la FEHM. A Garden Hotels han viscut una gran temporada, però amb matisos. Ho explica el seu conseller delegat, Gabriel Llobera: 'Els costos han desmuntat la pujada de preus. Electricitat, matèries primeres, el cost del personal… Tot això, ha fet que la rendibilitat hagi estat inferior.' També la restauració ha recuperat la dinàmica de 2019. Juan Carlos Marí dirigeix el Tropicana, a Cala Jondal. Descriu aquesta temporada com a 'intensa' i apunta que 'n'hi hauria prou amb una mica menys'. Un dels problemes ha estat la falta de treballadors. 'Fa onze anys que venc a Eivissa i ho tenc més fàcil. Però per als que ho fan per primera vegada, si no tenen feina assegurada, no venen' assegura Hugo Lage, cambrer del Tropicana. L'aeroport de Palma ha batut el rècord històric de passatgers: 4'8 milions el mes d'agost. Juanra Medina hi fa feina des de fa vint anys, com a assistent de terra. No recorda un estiu amb tanta càrrega de feina. Tampoc no han donat a l'abast taxistes com Joan Basa. 'Tenim mancances d àmbit laboral, com els sous, que no han anat compassats amb la inflació' sosté Sivia Montejano de CCOO. Amb la recuperació es torna a obrir el debat sobre els impactes del turisme i la necessitat de posar-hi límits: 'Per primera vegada es comença a concebre políticament la necessitat d establir límits: als creuers, als vehicles, a la venda d'habitatges a estrangers… En termes ecològics i socials, la sensació és que se'ns ha escapat de les mans' diu la portaveu del GOB, Margalida Ramis.

2022: La guerra a Ucraïna És un dels temes que ha marcat el 2022. El 24 de febrer esclatava una nova guerra a Europa amb la invasió russa d'Ucraïna. El que havia de ser una guerra llampec suma ja més de nou mesos. Un conflicte que deixa més de 260.000 morts i vuit milions de refugiats. Viktoriia Lavarieva n'és una d'ells. Per fugir de Kíiv, va haver de separar els seus fills del pare, que com tots els homes tenia prohibit sortir d'Ucraïna, i travessar Europa fins a arribar a Mallorca, on els acollia la seva germana. Per al nin el més dur ha estat la separació de son pare, l'enyora molt. Tots volem tornar a casa , diu Lavarieva. El cert, però, és que després de mesos a Mallorca sense trobar alternativa residencial, han partit a Alemanya. Creu Roja atén uns 1.400 ucraïnesos a les Balears. El problema d'habitatge és un fet: la integració està essent difícil. Poques famílies han pogut optar a un habitatge i fer el salt a aquesta fase d'autonomia, afirma Eli Minchón, coordinadora d'Inclusió Social de l'entitat. La majoria de refugiats volen tornar a casa, però la guerra s'allarga. Lara Korytsa fa nou mesos que intenta refer la seva vida a Mallorca. Els primers sis mesos vivia a un buit, em limitava a existir. Ara començ a entendre quin és el meu camí , confessa Korytsa. La fotografia, a la qual es dedica professionalment, l'ha ajudada a superar els pitjors moments. La guerra ha fet sacsejar l'ordre internacional. La periodista Pilar Bonet, corresponsal d'El País a Rússia durant 30 anys, afirma que l'entesa per trobar la pau no és senzilla i augura una època molt complicada per a Occident . Mentrestant, des de les associacions ucraïneses a Balears demanen no quedar en l'oblit: la recuperació serà llarga, sentencia Svitlana Hryshko.

2022: L'estiu més llarg El 2022 serà recordat com un any d'altes temperatures, amb una calor persistent que començà pel mes de maig i que es resistí a abandonar les Balears, i bona part d'Europa, durant mesos. Tot i que l'any començà fred, amb temperatures de cinc graus negatius a la serra de Tramuntana, Campos o Ciutadella el mes de gener, la calor ha estat la gran protagonista d'enguany. Al mes de maig s'assolien temperatures mai no vistes, fregant els 38 graus. Al juny, entrà una onada de calor primerenca, amb valors propers als 40 graus. A l'estiu, la calor ha estat sufocant, de dia i de nit. Els termòmetres han marcat xifres mai no assolides, com els 44 graus i mig de Formentera registrats el 13 d'agost. També han estat notícia les nits tropicals: 'A moltes estacions com Capdepera, Cala Rajada o Menorca, han superat les 100 nits tropicals i algunes han registrat 50 nits tòrrides, amb valors per damunt els 25 graus' confirma Tomàs Salom, meteoròleg d'IB3. També la mar ha marcat registres insòlits, ha patit tres onades de calor marines aquest estiu. En destaquen els 32 graus registrats a mitjans agost a una boia del canal d'Eivissa: 'Són pràcticaments 5 graus més del que seria habitual' afirma Joaquin Tintoré, director del SOCIB. Segons els experts, aquesta anomalia tendrà efectes en la flora i fauna, com una major mortalitat de posidònia. La calor ha anat enguany acompanyada de sequera meteorològica. Els tres primers mesos de l'any varen ser especialment secs. De fet, al gener varen caure 16 litres i mig per metre quadrat, quan la mitjana supera els 50.

Marta Rivera tenia clar que volia un part a casa i Èlia va arribar al món envoltada de la seva família. 'Va ser el millor moment de la meva vida. Estar envoltada de la gent que vàrem triar, a ca nostra… Va ser màgic, una experiència transformadora', recorda Rivera. Roser Gallardo, comare que ha acompayat uns 150 parts a casa, matisa que 'els parts han de ser fisiològics, sense risc. Les intervencions són mínimes. Però si hi ha una desviació de la normalitat, es fa un trasllat hospitalari'. A mitjan segle XX, es va generalitzar l'hospitalització dels parts. Això va fer disminuir la mortalitat de mares i nadons. Però durant la darrera dècada, l'Organització Mundial de la Salut ha advertit de la rigidesa dels protocols. 'Ara sabem com destriar quines dones embarassades requereixen un ambient més medicalitzat. D altres, es poden beneficiar del contrari: d'una desescalada de la medicalització' afirma Octavi Córdoba, cap de Ginecologia de l'Hospital Son Espases. 'Fa anys els hospitals eren llocs inhòspits, freds. Tot això ha canviat per donar un caire més càlid, on una persona es pot relaxar i sentir-se còmoda' hi insisteix Carmen Herrero, supervisora de la Unitat de Parts de l'Hospital d'Inca.

Almallutx és un dels jaciments arqueològics més desconeguts de Mallorca. La seva ubicació peculiar, submergit dins les aigües del Gorg Blau, en plena serra de Tramuntana, dificulta el seu estudi i conservació. D ençà de la construcció dels embassaments, no s hi ha fet cap intervenció pública, i amb el temps l aigua erosiona les restes. Això és el que intenten evitar dos joves arqueòlegs que hi fan feina de manera altruista des del 2011: Jaume Deyà i Pablo Galera. Conserva una mesquita, un entramat urbà i cementeris. Així com tenim Pol·lèntia d època romana, tenim Almallutx d època musulmana. És únic afirma Deyà. Les seves troballes han tret a la llum l existència d una urbs construïda pels musulmans que cercaven refugi a les muntanyes fugint de les tropes de Jaume I. La catedràtica Maria Barceló destaca la importància d aquest jaciment: és una sorpresa preciosa per acostar-nos a la realitat de la vida quotidiana de la societat andalusina a Mallorca . La resistència dels darrers musulmans a la Serra va durar poc: Dos o tres anys després de l arribada de les tropes cristianes, Almallutx va ser destruïda per complet. Toni de Cúber, aficionat a l arqueologia que excavà el jaciment en els anys 70, recorda la dita que els cristians entraren a sang i foc'. El 2021 la UNESCO va advertir de la necessitat d elaborar un projecte de conservació per Almallutx. Ens preocupa que aquest tema no s ha treballat gaire. No podem fer fora el Gorg Blau, però es poden fer accions per recuperar el jaciment sosté Àngel Morilla, coordinador estatal de la UNESCO sobre Patrimoni Mundial. Kika Coll, directora insular de Patrimoni de Mallorca, afirma que s hi ha fet feina, però que s està pendent de la signatura del conveni i l informe de Patrimoni per a posar en marxa el projecte de conservació.