Capítol 213

L'estadi del Lluís Sitjar ha marcat la història del mallorquinisme, però també de la barriada des Fortí de Palma. Després de cinc dècades de futbol professional, l'estadi va tancar les portes el 2007. Començà un declivi imparable, arribant a convertir-se en un enorme femer enmig de Ciutat i un problema d'ordre públic. Declarat en ruïna i esbucat posteriorment, 50.000 metres de solar restaven en espera d'un acord entre l'Ajuntament de Palma, el Reial Mallorca i el centenar de particulars que als anys 40 havien comprat un títol de propietat. El passat mes de desembre arribà l'acord. 'Hi havia un tema econòmic, un tema esportiu i un tema sentimental. Ha estat complicat aconseguir una entesa entre les tres parts', explica Marcos Mora, copropietari del Lluís Sitjar. Els 19.500 Euros per títol oferts per l'Ajuntament de Palma despertaven opinions desiguals entre el col·lectiu. El seu advocat, Ramon Perpinyà, sosté que 'molts es decidiren a vendre per resoldre ja el tema, no per convenciment'. El president de l'Associació de Copropietaris, Joan Aguiló, diu en la mateixa línia: 'Quan el Mallorca decideix vendre unilateralment, el millor era reclamar l'abonament a perpetuïtat i conformar-nos amb l'oferta de l'Ajuntament'. El Mallorca era reticent a donar un abonament de per vida però finalment va accedir-hi: 'Volíem que seguissin vinculats al club', explica Alfonso Díaz, director financer del Mallorca. El procés de transformació d'aquest espai emblemàtic fa les primeres passes. Segons Neus Truyol, regidora de Model de Ciutat de Palma, 'Havia calat a l'imaginari que el Lluís Sitjar havia de ser per a la ciutat'.