Manuel Salas Sureda només tenia 18 anys quan va haver de fer-se càrrec de les empreses de la familia. Va haver de créixer a l'escapada, amb l'aparició de l'automòbil les dues refineries gaudiren d'un creixament espectacular però, al contrari de son pare, li va tocar dirigeir les empreses durant una llarga època plena de convulsions i d'entrebancs, que condicionaren la marxa de les companyies. El 1914 esclatà la I Guerra mundial, durant la qual perderen La Isleña Marítima. Anys més endavant el monopoli de Campsa els va expropiar les refineries del Molinar, de Sevilla i de Barcelona, que encara estava en construcció. Va ser un glop mal d'engolir per Manuel Salas, es va sentir arruïnat. Tot just després, amb la proclamació de la II República s'obria un procès reformador que va afectar al dia a dia de les empreses. Front els conflictes laborals Salas Sureda es va mostrar dialogant. El 1936 va esclatà la guerra civil espanyola. Era un moment molt complicat, ningú sabia el que passaria. Manuel Salas Sureda davant la situació d'incertesa va embarcar a la seva nombrosa família en el veler Cala Encantada i abandonaren l'illa. No va ser fàcil per Mauel Salas superar tants de conflictes i entrebancs. Malgrat tot, grácies a la seva diligència, les empreses aguantaren, no obstant els estralls de la guerra civil les delmaren. Quan recuperaren els bens confiscats els trobaren en un estat de ruïna i abandò. Va ser com començar de bell nou. D'altra banda va haver de fer front, amb mès o manco èxit, a les iniciatives de Joan Marc, aquell home enriquit amb el tabac i els negocis de la guerra. Fou un enfrontament en diferents negocis que es va perllongar en el temps. A partir de la I Guerra Mundial per tot allà on posava el peu Manuel Salas Sureda planejava l'ombra de Joan March.

L'expulsió de la pirataria de la Mediterrània Occidental va allibarar de perills les rutes marítimes i sorgiren noves empreses navilieres alhora que el Port de Palma s'anava adaptant a les necessitats de cada moment. Vora el Port, al barri de la Llotja, va nèixer Manuel Salas Palmer l'any 1834 en el si d'una familia benestant del gremi del metall. I era pel barri de la Llotja per on entrava a ciutat tot el que arribava de fora. Dins aquell ambient i amb els ulls ben oberts el nin Manuel es va anar fent un home. Atent a tot allò nou, quan s'assabantà que el Coronel Drake havia aconseguit extraure petroli en cantitats industrials als pous de Pensilvania li va falta temps per embarcar-se de cap els EUA. Entusiasmat pel que va veure ja no es va traume del cap la idea de muntar a Palma una refineria de petroli com les que havia vist per allà. Mentrestant Palma s'anava transformant. La desamortització de Mendizábal i l'enderrocament de les murades camviaren la seva fisonomia. Retornat dels EUA Manuel Salas muntà la Isleña. Empresa Marítima de Vapor i va adquirir les salines d'Eivissa. Tanmateix no va ser fins l'any 1881 que el seu somni es va fer realitat. No si va posar per poc, en un mateix any en va muntar dues, una a Palma, al Molinar i l'altra a Camas, a Sevilla. L'aparició del motor d'explossió que marxava amb benzina per Salas va ser com si li hagués tocat la grossa. El va trobar en una situació de privilegi. Era l'inici de la gran industria del nostre temps. Malgrat la diversificació empresarial encara li restava temps i energia per l'alta política, entre 1893 i 1895 va ser senador per la província de les Balears, tres anys més tard va ser elegit diputat a Corts Generals en representació del Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta. Tanmeteix la presència de Salas Palmer a les Corts Nacionals no va durar gaire.