Capítol 2

Manuel Salas Sureda només tenia 18 anys quan va haver de fer-se càrrec de les empreses de la familia. Va haver de créixer a l'escapada, amb l'aparició de l'automòbil les dues refineries gaudiren d'un creixament espectacular però, al contrari de son pare, li va tocar dirigeir les empreses durant una llarga època plena de convulsions i d'entrebancs, que condicionaren la marxa de les companyies. El 1914 esclatà la I Guerra mundial, durant la qual perderen La Isleña Marítima. Anys més endavant el monopoli de Campsa els va expropiar les refineries del Molinar, de Sevilla i de Barcelona, que encara estava en construcció. Va ser un glop mal d'engolir per Manuel Salas, es va sentir arruïnat. Tot just després, amb la proclamació de la II República s'obria un procès reformador que va afectar al dia a dia de les empreses. Front els conflictes laborals Salas Sureda es va mostrar dialogant. El 1936 va esclatà la guerra civil espanyola. Era un moment molt complicat, ningú sabia el que passaria. Manuel Salas Sureda davant la situació d'incertesa va embarcar a la seva nombrosa família en el veler Cala Encantada i abandonaren l'illa. No va ser fàcil per Mauel Salas superar tants de conflictes i entrebancs. Malgrat tot, grácies a la seva diligència, les empreses aguantaren, no obstant els estralls de la guerra civil les delmaren. Quan recuperaren els bens confiscats els trobaren en un estat de ruïna i abandò. Va ser com començar de bell nou. D'altra banda va haver de fer front, amb mès o manco èxit, a les iniciatives de Joan Marc, aquell home enriquit amb el tabac i els negocis de la guerra. Fou un enfrontament en diferents negocis que es va perllongar en el temps. A partir de la I Guerra Mundial per tot allà on posava el peu Manuel Salas Sureda planejava l'ombra de Joan March.