El primer capítol profunditza en els orígens de la relació amb Mallorca de Joan Carles de Borbó, quan només era un infant i va passar l’estiu a Valldemossa amb el seu germà, i com aquesta relació es va enfortint amb el pas del temps i, especialment, amb la cessió de Marivent com a residència a l’illa. Així mateix, aquesta primera entrega fa un repàs dels esdeveniments més importants de la seva infància i joventut, l’inici del seu regnat i el seu paper a la Transició. L’equip d’investigació del documental ha viatjat per tota la geografia nacional, Suïssa i França a la recerca d’aquests testimonis, per mostrar la figura del rei emèrit, des dels seus inicis fins al moment actual, i recopilar-ne imatges gairebé desconegudes. El resultat és una sèrie que inclou les veus de les més importants personalitats balears, nacionals i internacionals, especialistes tots ells en la figura de Joan Carles I, i que té Mallorca com a eix vertebral.

El capítol dos descriu amb detall una època en la qual Marivent es converteix en centre d’atracció per a nombroses personalitats polítiques i per a les més importants cases reials europees. La visita dels prínceps de Gal·les, amb el desplegament mediàtic que suposa, és un dels moments més recordats. En aquests anys el rei comença la seva relació sentimental amb la mallorquina Marta Gayà, i agafa cada vegada més força l’anomenada “cort mallorquina”. La presència del rei a l’illa fa que Mallorca desbanqui Marbella i que es converteixi en un punt d’atracció per a un altre tipus de gent, l’anomenada “beautiful people”: des de banquers i empresaris fins a gent de la faràndula. El Fortuna, el iot que el rei Fahd de l’Aràbia Saudita regala a Joan Carles, és el protagonista de les fotos d’estiu, malgrat les seves contínues averies, que acaben amb el vaixell remolcat per uns pesquers, amb els prínceps de Gal·les a bord.

L'adjectiu 'campechano' referit a Joan Carles I es va començar a fer servir en cercles periodístics i polítics. El tercer capítol profunditza en aquesta característica del monarca, que ha protagonitzat, especialment a Mallorca, situacions simpàtiques sense la distància i la serietat que exigeixen el protocol. És la dècada dels noranta quan Joan Carles I fa de turista per Palma amb els emperadors del Japó, Bill i Hilary Clinton, navega amb Bush o és llançat a la piscina del Nàutic després de guanyar la Copa del Rei de Vela. Però són, els anys en què el rei emèrit s'envolta d'una sèrie d'amics que després acabaran a la presó, com és el cas de Manuel Prado y Colón de Carvajal o Mario Conde; i salta a la premsa la seva relació sentimental amb la mallorquina Marta Gayà. També es fa un repàs dels grans esdeveniments de la dècada: les Olimpíades, les primeres cimeres Iberoamericanes o la Cimera de Caps d’Estat a Formentor.

La dècada dels 2000 és la dels secrets. Joan Carles I coneix Corinna Larsen i inicien la seva relació sentimental i també econòmica. Junts mobilitzen projectes de gran envergadura, com la creació del Fons Hispano-Saudita d’inversió. Es comença a rompre el consens sobre la figura de Joan Carles, al menys a la premsa internacional. És en aquesta dècada quan l’empresa d’Iñaki Urdangarín i l’infanta Cristina organitza els fòrums d’esport i turisme que, anys després, esclataran sota el nom de cas Nóos. Les relacions de la corona espanyola amb les monarquies del golf són excel·lent. En aquests anys es produeix la licitació de les obres del tren d’alta velocitat a La Meca. No és la única Fundació a nom del rei: Zagatza, amb seu a Liechtenstein, també el té com a beneficiari. Un altre fet destacat és la compra del nou Fortuna, que costarà 18 milions d’euros, dels quals 2.700.000 seran a càrrec del Govern de les Illes Balears

La segona dècada del segle tancarà una etapa en la vida de Joan Carles I. Els secrets surten a la llum pública. Un accident del rei mentre està de safari a Botswana dóna a conèixer la seva relació amb Corinna Larsen i posa en dubte les seves activitats i el seu ritme de vida. En aquest context, el rei es veu obligat a prescindir del Fortuna, que torna a la fundació dels empresaris mallorquins que ho varen comprar. Durant aquests anys té lloc el judici del cas Noos, que duu la infanta Cristina i al seu marit, Iñaki Urdangarín, a la banqueta dels acusats. El judici acabarà amb el gendre del rei condemnat a presò i amb la seva filla exculpada. La salut del monarca es deteriora tant com la seva imatge, fins que l’any 2014 arriba un moment històric: l’abdicació. Poc temps després, la seva relació amb Corinna Larsen es trenca i surten a la llum els comptes a Suïssa de dues fundacions de les quals el rei és beneficiari.

El capítol final de la sèrie documental afronta l’etapa final del rei emèrit, des del moment de la seva partida d’Espanya fins l’actualitat. A l’agost de 2020, Joan Carles I surt d’Espanya. El comunicat de la Casa Reial reprodueix una carta de Joan Carles a Felip VI. El rei se’n va als Emirats Àrabs, fet en sí mateix polèmic, per la presumpta relació d’aquests països amb la fortuna oculta del rei. Poc després de la seva partida, apareixen noves notícies sobre comptes a paradisos fiscals i sobre l’ús de targetes opaques vinculades a comptes d’un milionari mexicà, per part del rei emèrit, la reina Sofía, les infantes i els seus fills. Finalment, Joan Carles I fa dues regularitzacions fiscals amb Hisenda. El darrer capítol de la sèrie recorda aquells anys en els quals la presència de la família reial a Mallorca va marcar un model promocional de l’illa, en comparació amb la situació actual, amb una presència dels reis actuals molt més reduïda.