La Jasmine vol participar en un festival de música de l estil d Eurovisió. Té la cançó, però necessita coristes. Fa un càsting i queden tres grups finalistes, però a la Jasmine li agraden totes i no sap decidir. Fins que s'adona que potser ho pot fer al revés: que elles cantin i que ella tingui un paper secundari.

Arriba un paquet a Soundland amb un instrument misteriós (un theremin). En Jambo i la Jasmine, impacients, el comencen a manipular sense llegir-ne les instruccions. El resultat són sons molestos i, al cap d una bona estona, queden decebuts. Fins que arriba el Duduà i demostra una gran mestria: era ell qui l'havia encarregat... i llegit les instruccions!

El bosc està sec, la platja, bruta, a Soundland hi ha fum. La Jasmine està preocupada, però no sap explicar-se. Per molt que ho intenta, no sap expressar el que sent: ella és més de música que de discursos. Per això, en Jambo la convenç que potser cantant podrà dir el que pensa!

El Duduà s'ha afartat de mores i li ha agafat singlot. Això destarota l'assaig: no es pot fer música amb algú que té singlot. Proven de fer-l hi passar, però no funciona. No tenen més remei que excloure'l de l'assaig. Però a la Jasmine li sap greu... I descobreixen que el singlot del Duduà està afinat en la . Aquí descobreixen com integrar el Duduà a l'assaig.

La colla fa una excursió a través del desert per anar a un salt d'aigua. Com que el camí és llarg i s'avorreixen, la Jasmine comença un joc musical de veig-veig, que acaba distraient en Jambo. La conclusió és que es perden. Ara bé, la mateixa cançó que els ha distret potser els pot ajudar a trobar el camí de tornada.

En Jambo col·lecciona tantes guitarres que l'arbre de les guitarres està a punt de caure. La Jasmine el convenç perquè en regali unes quantes a gent que en necessiti, però a en Jambo li sap greu perquè associa cada guitarra a un record concret. La Jasmine li proposa fer una última cançó amb les guitarres, una cançó de comiat ben alegre, i així associarà per sempre més les guitarres a un moment bonic.

El Duduà és incapaç de fer un solo de bateria: no se'n surt, no es deixa anar. Arriba el Dubidú picant-se el cos, fent una exhibició de percussió corporal. En Jambo el posa com a exemple... fins que s'adonen que el problema és que el Dubidú té puces i s'està gratant. Però la Jasmine té una idea: potser les puces poden ajudar el Duduà a deixar-se anar.

La colla ha fet un àpat abundant i hi ha molts plats per rentar. El Duduà no se'n surt tot sol. Per això decideixen fer-ho en equip i en cadena. Però tothom s'avorreix i no es coordinen, fins que en Jambo recorda que hi ha una manera de fer la feina més passadora: cantant!

D'excursió al bosc, les Lalalàs volen enganyar la Jasmine amagant-se... fins que una es perd de debò. Com que no la troben, intenten guiar-se xiulant una melodia, que la Lalalà respon. Però una colla d'estornells que també xiulen els despisten. Potser la solució és demanar als ocells que els portin fins a la Lalalà.

La Jasmine ha fet una obra de teatre d'aventures, i en Jambo l'ajuda fent-li una banda sonora. Però quan la fan davant del públic, en Jambo perd les partitures i acaba tocant músiques que confonen els assistents i donen un altre emoció a l'obra. La Jasmine s'enfada... però el Dubidú i el Duduà aconsegueixen fer servir la música per canviar l'estat d'ànim.

En Jambo anima la Jasmine a córrer en una cursa. Per ajudar-la, anirà tocant ritmes musicals, cada vegada més accelerats, perquè arribi a guanyar. Però el frenesí musical d'en Jambo és tan intens que acaben embogint... i fent malbé els instruments. Al final, la cursa tindrà un guanyador inesperat!

Fa dies que no plou i la flor-maraca que la Jasmine cuida s'ha pansit. En Jambo proposa cantar una cançó per invocar la pluja, però la Jasmine desafina tota l'estona. En Jambo sospita que la Jasmine canta malament perquè té un disgust que no ha explicat. Si volen que torni la pluja, en Jambo haurà d'aconseguir que la Jasmine expliqui què la preocupa.

La gran soprano Diva Divinolis està a punt de visitar Soundland. En Jambo està tan content, que posa la música de la soprano pels altaveus perquè la senti tot Soundland. Però algú ho boicoteja i fa desapareixer el disc: és la Jasmine, que està una mica gelosa de la Diva Divinolis. En Jambo haurà de demostrar que, encara que la soprano canti millor, la Jasmine és la seva millor amiga.

La colla està fent un concert, però quan li toca tocar al Duduà, fa silenci i no toca. Tothom es posa nerviós i hi diu la seva, i això crea un bon rebombori. El Duduà acabarà marxant i portant-los a un lloc que els obliga a estar en silenci. I és aquí quan els amics entendran el valor que té el silenci.

El Duduà convida els amics a prendre un te. Tots s ho passen bé menys el Dubidu, que aprofita la més petita oportunitat per escapar-se. El troben enmig d una sorprenent festa de heavy-metal. I aquí tots s ho passen bé menys el Duduà. La Jasmine haurà d aprendre que potser no tothom s ho pot passar bé alhora i en tot moment.

En Jambo sent una cançó que li recorda un antic amor i queda encantat recordant els vells temps. La Jasmine i els amics intenten fer-lo tornar a la realitat i li proposen tota mena de jocs, però no ho aconsegueixen. Al final, arriben a una conclusió: si ha sigut una música el que ha fet que en Jambo pugés als núvols, han de trobar una altra música que el faci baixar.

La MacLalalan és una Lalalà escocesa que visita Soundland i porta regals per a tothom. Però la Jasmine se sent molt decebuda amb el que li ha tocat, una gaita, perquè és un instrument que fa un so molt estrident i, quan sona, tothom fuig. La Jasmine haurà de parlar amb la MacLalalan per entendre l instrument i saber com es toca. Gràcies a això, deixarà a tothom meravellat.

A Soundland es fa el concurs de solfeig i tots els amics s hi apunten. El premi és un guisat que es passa uns quans dies fent xup-xup. Però mentre els amics estudien cada dia una mica per al concurs, la Jasmine es distreu i ho deixa tot per a l últim dia. Al final, la Jasmine descobrirà que estudiar és com fer un guisat: ha de fer xup-xup durant molts dies.

La Jasmine i els amics volen gravar una cançó i en Jambo els munta un estudi de gravació. El problema és que tots es barallen per tocar davant del micròfon i la cançó sona malament. En Jambo els haurà de convèncer que, si volen que la cançó soni bé, hauran de deixar els interessos propis i pensar en el grup.

Com que fa dies que el peix Tatxan no apareix, la Jasmine i en Jambo decideixen capbussar-se en el seu toll per buscar-lo. A dins del toll descobreixen un univers submarí meravellós, però els és molt difícil comunicar-se, perquè sota l aigua no es pot parlar. Per tant, hauran de copiar el llenguatge de les balenes per esbrinar on és el seu amic Tatxan.

Els amics fan un concert, però la Jasmine està decebuda perquè li han tocat els platerets, que només sonen al final. A més, durant el concert, una mosca comença a rondar-li el nas: quan la Jasmine intenta atrapar-la amb els platerets, sempre falla (i a més, obliga a aturar el concert). La Jasmine s haurà de concentrar i esperar el moment adequat per aconseguir enxampar la mosca i fer que el concert acabi de la millor manera.

Passejant per les muntanyes, la Jasmine descobreix una veu invisible i misteriosa que repeteix tot el que ella diu. Quan torna a Soundland per explicar-l hi a en Jambo, se l troba encaparrat perquè vol fer una cançó que soni diferent de les altres, però no se n surt. En Jambo acompanya la Jasmine a les muntanyes i soluciona el misteri de la veu. I gràcies a això, la Jasmine l ajuda a trobar una solució per a la seva cançó.

La Jasmine vol cantar una cançó d'en Jambo i ell l'anima a fer-ho. Però quan la Jasmine presenta la seva versió per la ràdio, sona molt malament perquè intenta imitar la manera de cantar d'en Jambo. Per això, en Jambo haurà d'ajudar la seva amiga a trobar el seu propi estil.

A Soundland es fa un festival de música i la Jasmine es compromet a tocar amb dos grups que actuen a la mateixa hora. Quan se n'adona, és massa tard i, per no decebre cap dels seus amics, intenta tocar en els dos concerts alhora anant d'una banda a l'altra del festival. El pla no funciona perquè acaba confonent-se i barrejant la música dels dos concerts. Però en Jambo descobreix que això mateix pot ser la solució del problema.

És l'aniversari del Duduà i la Jasmine li prepara una festa amb tot el que més li agrada: molt de color vermell, molta xocolata i un tros de cançó que al Duduà li agrada molt. Però a l'hora de la veritat, la festa surt malament: el pastís no s'aguanta, la cançó es fa pesada i el Duduà desapareix entre tant de vermell. La Jasmine haurà de trobar varietat en la decoració perquè la festa sigui un èxit.

La Jasmine assaja amb la flauta i, per no perdre el ritme, aprofita el soroll del gronxador on juguen el Dubidú i el Duduà. Però quan en Jambo s'afegeix al gronxador, el ritme canvia i la cançó de la Jasmine sona diferent. La Jasmine vol en Jambo lluny del gronxador, però en Jambo la intentarà convèncer d'adaptar-se al nou compàs.