Jasmine vol tocar una cançó per la la festa d'aniversari del Duduà. I en Jambo està capficat en anar-hi vestit per a l'ocasió. Però la música que toca un i la roba que porta l'altra no lliguen gaire. Per això, Jambo i Jasmine proven diferents músiques i vestits, per veure si van conjuntats. Al final, s'adonen que es toquin el que toquin o es posin el que es posin, l'important és ser ells mateixos.

Jambo s'ha passat tota la nit despert fent música i ara vol dormir. Jasmine entoma el repte i es proposa fer silenci. Però és més difícil del que es pensa. A més, Dubidú i les Lalalàs estan juganers i no paren de fer sorolls. Jasmine decideix afrontar el problema i aprofitar els sorolls per fer una canço de bressol que faci agafar la son a tot Soundland.

És Festa Major a Soundland. Jasmine ha fet una cançó per la ocasió i n'està molt orgullosa. Però, quan acaba de tocar-la, tothom plora. Creuen que és preciosa, però trista. Jasmine es frustra, perquè ell volia fer una cançó ben alegre. Jambo trobarà la solució: canviant una sola nota, la cançó prendrà un aire més alegre. Perquè de vegades, un petit canvi ens pot fer veure el món d'una altra manera.

La Lluna s'ha adormit i, si no es desperta, no es farà de dia. Jambo vol solucionar-ho enfilant-se als edificis més alts de Soundland. I Jasmine ho prova des de terra, fent altíssimes escales musicals amb les Lalalàs. Però cap dels dos se'n surt. Al final, hauran de col·laborar i Jambo donarà el consell perquè la solució de Jasmine funcioni. Bé, també necessitaran l'ajuda del peix Tatxan.

Jasmine i Jambo han pescat una ampolla amb partitura a dins. És molt difícil de tocar, però tots dos són tossuts i ho intenten una vegada i una altra, sense gaire èxit. De tan empipats com estan, els va sortint una simfonia de renecs i protestes («Argh! Brrr! Grrr!!») que acaba fascinant al públic. Tot un èxit.

El Jardí dels Instruments està desordenat i Jambo no troba el violí de la seva àvia. Jasmine el troba però, accidentalment, se li trenquen les cordes. Abans que Jambo se n'adoni, les substitueix per unes altres poc convencionals: un pèl de gat, un cordó de sabata, una corda de guitarra i un fil d'estendre. El resultat és desastrós. Sort que en Jambo porta tota mena de recanvis dins del barret.

Jasmine somia que toca el saxo al teatre i que tothom l'aplaudeix. Quan es desperta, s'apunta les notes a una partitura i prepara un concert tan meravellós com el del somni. Però just quan comença, el vent s'endú la partitura i només en pot recuperar un trosset amb quatre notes.Jambo no hi veu el problema: poden aprofitar les quatre notes i fer una improvisació jazzística. El concert és un tot èxit, fins i tot millor que el somni!

Jambo i Jasmine toquen una cançó, però Jasmine s'avorreix: ha de tocar sempre les mateixes quatre notes i no pot cantar. Com que no es posen d'acord, Jambo marxa empipat. Jasmine es dedicar a seguir-lo, imitant tots els seus gestos. I darrera d'ella, s'hi afegeixen la resta d'amics. Això dona una idea a Jambo: si canten la cançó com si imitessin al de davant, poden fer un cànon on tots podran cantar.

Jambo ensenya a Jasmine un banjo fet a mà pel seu amic lutier. Mentre Jambo és fora, Jasmine perd de vista l'instrument i es pensa que s'ha enfonsat al mar. Per dissimular, improvisa un banjo fet amb materials que es troba a la platja. Però Jambo veu d'una hora lluny que allò és un nyap. Per sort, el banjo original no s'ha perdut. És més, fins i tot en poden fer un de nou.

Bufa l'aire a Soundland i el vent porta una melodia misteriosa que ve de la selva. Jasmine sent una curiositat infinita per saber qui fa aquell so i convenç a Jambo per endinsar-se a la selva i investigar-ho. Quan troben l'origen del so, la sorpresa és gran: la música surt d'un pinyol foradat que hi ha a terra. Però la sorpresa més gran és descobrir que la selva és tota una orquestra d'instruments naturals.

Les Lalalàs no s'adormen si Jambo no els explica un conte, però avui no podrà ser: Jambo està afònic i ha perdut la veu. Jasmine troba la solució: si Jambo no pot parlar amb paraules, que ho faci amb la música. Així, Jambo comença a fer sons i músiques amb els instruments, que Jasmine tradueix en paraules. I l'experiment funciona, perquè les Lalalàs comencen a adormir-se.

Jugant al Jardí dels Instruments, Jasmine descobreix tot d'instruments exòtics que no havia vist mai: són instruments que Jambo ha portat dels seus viatges per països llunyans. Com que Jasmine vol saber com es toquen, envia postals als 5 continents. Al cap de poc, rep la resposta en forma de postals musicals, que li permeten fer la volta al món amb músiques d'arreu del planeta.

Jasmine descobreix la infinita col·lecció de discos de vinil de Jambo i queda fascinada. Però poc després, alguns dels discos més preuats de Jambo comencen a desaparèixer. Jambo i Jasmine investiguen fins que descobreixen que el culpable és el Duduà. Però, alhora, també és la solució: o potser no heu vist mai un camaleó musical?

El director de l'Orquestra Carallarga ha demanat uns quants instruments a Jambo per poder interpretar un quartet. Però la cosa es complica quan el camaleó Duduà fa un esternut màgic i canvia de so tots els instruments: cap fa el so que li correspon.Jasmine haurà de trobar la manera d'improvisar i tocar els instruments d'una altra manera.

S'acaba la tardor: quan caigui l'última fulla de l'arbre començarà l'hivern. Jambo fa una cançó per acomiadar l'estació i comença a tocar-la fent voltes a l'arbre. Però s'adona que ha desaparegut l'última nota de la cançó: així, no la pot acabar i sempre ha de tornar-la a començar. Quan ja estan farts de fer voltes infinites, Jasmine descobreix que a dalt de l'arbre ja no hi queden fulles, però si alguna Lalalà amagada que els pot ajudar.

És hivern i el sol no escalfa gaire. Farta de passar fred, Jasmine organitza una protesta amb timbals per demanar que torni la calor. Jambo no creu que funcioni, però la Jasmine no defalleix i cada dia pica timbals. Finalment, Jambo decideix col·laborar-hi: posats a tocar timbals, com a mínim que sonin bé! I tots junts descobreixen que una batucada és una bona manera de fer-se passar el fred.

Jasmine recorda un dia que van tocar amb el Jambo dalt dels núvols, però al Jambo se li ha esborrat el record. Jasmine intenta de totes les maneres que el seu amic recuperi aquella vivència però no se'n surten. Fins que descobreix que la música és una de les millors maneres de portar-nos records.

Abans d'un concert molt important, Jasmine , Jambo i els amics es distreuen jugant a fet i a amagar. Però el gat Dubidú s'amaga tan bé que quan arriba l'hora del concert, encara no l'han trobat. I la cosa es complica quan Jambo comença a tocar l'orgue i algunes notes fan un miol sospitosament familiar. Però encara que soni com un orgue de gats, sembla que la música agrada... i molt!

És Nadal i hi ha moltes coses a fer: fer un ninot de neu, guarnir l'arbre, cantar nadales... Però tothom ho vol fer tot i al mateix temps. El ninot de neu té tres nassos, l'arbre és un desastre i les cançons sonen malament. Jasmine i Jambo s'hauran de coordinar per treballar en harmonia i que cadascú faci la feina que se li dona més bé.

Jambo ha fet una gran cançó i Jasmine munta un programa de ràdio perquè tot Soundland pugui escoltar-la. S'ho pren tan seriosament que fins i tot fa sintonies pel programa. Elproblema és que després d'escoltar el programa, tothom parla de la sintonia i no de la música del Jambo. D'entrada, Jambo s'ho pren malament, però acaba admetent que les cançons petites també poden ser grans cançons.

Jasmine vol demostrar a Jambo que ella també té poders ili fa creure que sap tocar instruments invisibles. Però és un truc:l Jasmine fa veure que toca els instruments, però el que se sent és un aparell que el Dubidú fa sonar d'amagat. Quan falla i es descobreix el truc, Jambo felicita a Jasmine pel seu gran superpoder: la imaginació!

Jasmine tracta d'ensenyar a tocar la bateria a Duduài Dubidú, però no se'n surt: no tenen el ritme. Jambo li ensenya un mapa del bosc i li diu que si segueixen les instruccions, trobaran el ritme. Jasmine i els amics hi van,però després de molt buscar, no se'n surten. Fins que Jambo els fa adonar que el tenen molt més a prop, perquè no han de buscar amb els ulls, sinó amb les orelles.

Jasmine ha fet una cançó i la vol cantar amb les Lalalàs, però el conjunt sona molt malament. Jasmine intenta donar-los les ordres correctes, però no se'n surt i es desespera. No és fins que dona instruccions al Jambo per penjar un quadre que s'adona que potser ha de renunciar a cantar i dirigir. En el fons, saber portar la batuta també forma part de la música.

Jasmine i els amics munten un grup de música, Les Cuques, que triomfa immediatament. Les Lalalàs embogeixen cada cop que apareixen. Tots plegats es passen l'estiu viatjant pel món, tocant el seu èxit. Però poc a poc, comencen a cansar-se. Ser famós està bé, però s'està acabant l'estiu i encara no han tingut temps de banyar-se a la platja.

Jambo no està en forma i Jasmine vol que faci exercici. Com que al Jambo no li agrada gaire l'esport, Jasmine compon una cançó que no es pugui resistir a ballar (que és una forma de fer exercici). El problema és que la cançó es 'massa' irresistible: quan sona, tots es posen a ballar-la sense poder parar. Serà el menys ballador de tots, el Duduà, qui els tregui del mal moment.

Jasmine vol trobar la inspiració per fer una cançó ben bonica. Cada dia, s'endinsa en la natura, mira llibres d'art i observa com juguen els amics... Però quan arriba el vespre, es reuneix amb Jambo per mirar la posta de sol i expressa la seva tristor per no trobar la inspiració. Un dia, es desperta i fa núvol: la idea de no poder gaudir de la posta de sol, inspira finalment Jasmine.