Any 1974. L’amo en Nofre de la possessió de Can Gamundí mor després d’haver patit una malaltia llarga. Les seves sis filles –na Bàrbara, n’Esperança, na Petra, n’Aina, na Magdalena i n’Àngela- senten un alliberament i, alhora, una esperança de canvi amb la mort de son pare. Amb la vetla en marxa, els preparatius del funeral i el rum-rum de l’herència que ressona tothora, la relació de les germanes comença a agafar un camí ple d’incerteses.

L’arribada a illa de n’Esperança –la segona germana Gamundina-, que havia anat de missions feia més de vint anys, farà les delícies de totes les germanes, però és a la vegada la mirada externa que les posa a la corda fluixa i comença a crear problemes en el teixit estructural de la família. Sembla que totes estiguin juntes, però en el fons estan més separades que mai; això sí, ara els toca plorar molt fort, perquè tot el poble vegi com planyen la mort de son pare.

Acabat el funeral, les germanes comencen a malavejar per moure el tema dels papers de l’herència. Decideixen fer un dinar per retrobar-se i, sobretot, per mirar les finques, terres i trinxes que s’han de repartir. Ara hi són totes, i per arranjar-ho tot han de firmar els papers. No obstant això, al dinar comencen a sortir les misèries i magarrufes que les germanes han anat fent sense consultar-ho a les altres durant els darrers anys.

Any 1979. Han passat cinc anys des de la mort de l’amo en Nofre i les germanes continuen amb la seva petita vida rutinària, cadascuna d’elles amb una curolla diferent que és el seu motor per seguir endavant. Na Petra té la dèria de buidar moltes de les estances de la possessió i qualque cosa molt fonda i profunda corprèn les altres germanes. Són les arrels que es trenquen, s’esbocinen i s’esmicolen perquè cap d’elles ha sabut estimar tot el que tenien, el seu passat i ni tan sols a elles mateixes.L’Amo en Nofre de Can Gamundí mor després de patir una llarga malaltia. La notícia agafa per sorpresa les seves sis filles, les germanes Gamundines: na Bàrbara, n’Esperança, n’Aina, na Petra, na Magdalena i n’Àngela. Han d’organitzar un gran funeral al cap de família i demostrar així, a tot el poble, la seva riquesa i importància.

Les il·lusions de les germanes moltes vegades es converteixen en desgràcies i la malaltia es comença a escampar per la família. Però és una malaltia que va més enllà del físic, és una malaltia que ho corromp tot perquè elles són incapaces d’estimar i sense estimar només fan emmalaltir. I, finalment, la malaltia acaba passant al cos i s’escampa i fa mal i només du patiment, dolor i desgràcia.

Les germanes comencen a pensar que qualcú els ha donat un malbocí, perquè troben que tantes desgràcies juntes a la família només pot ser obra de bruixeria. I, amb aquest pensament de rerefons, no troben el camí per enfortir-se com a germanes i canviar el rumb, sinó tot el contrari: es reafirmaran amb el mal extern per llevar-se la culpa de damunt. Només n’Àngela sabrà que les bruixes, realment, són les Gamundines.

Surt el sol a Can Gamundí, les germanes amb més problemes i desgràcies que mai enceten el meló d’un tema tabú fins aleshores: el sexe. És la via d’escapament de tots els maldecaps i les rialles impregnaran després de molt de temps la carrera de la possessió. Malgrat les rialles, la malaltia segueix fent el seu camí i podreix els cossos per dedins sense que se’n temin. I rebran una visita que cap d’elles es podia ni imaginar.

N’Esperança torna a Mallorca, però lluny de les seves germanes. Se’n va a viure a un convent perquè les misèries de les seves germanes no l’esquitxin. N’Esperança s’ha d’afrontar, aquesta vegada sí, al seu passat, un passat que la persegueix i enfrontant-s’hi es va convertint en una Gamundina més. Les germanes mentrestant segueixen en el seu carreró sense sortida i la malaltia està tan avançada que mata i s’escampa ferotgement.

Funerals, desil•lusions, enganyifes, traïcions, mentides, ruïnes... fan que de cada vegada les germanes visquin més a prop però més separades. Totes comencen a estar al límit de la seva vida i els esforços i l’egoisme per sortir-se’n és més contundent que mai. Però cap d’elles s’espera la notícia que és el detonant que els fa trontollar i esbucar els pocs pilars que els quedaven de la seva estructura familiar.

La notícia del part de na Petra deixa sense polsos totes les germanes. I cap d'elles en sap trobar una solució sense que el poble en malparli; una mare fadrina només alimentaria les llengües viperines del poble. N'Esperança s'ha de posar al capdavant de tot per salvar la família de la desgràcia. I les mentides no fan més que embolicar la troca perquè res surt com s'esperen i tot el que han fet en el passat les glapirà i les deixarà tocades de per vida. I si, per ventura, haguessin confiat en l'amor de germans i no en l'amor de cans?