Capítol 4

D'ençà que varen fugir per primera vegada cap a les muntanyes, ja han passat 13 anys.Aquell dia celebren l'aniversari d'en Jaume. Té 31 anys i ja ha acceptat que està condemnat a sobreviure a la muntanya per sempre. Però ara serà n'Honorat, que sempre havia estat partidari de quedar-se, qui agafa la iniciativa per fugir de l'illa.Cerquen diferents formes d'escapar, però totes pareixen massa perilloses. Un dels dies que van al llogaret on viu n'Aina, en Jaume troba a la neboda de n'Aina sortint amb un altre al·lot, cosa que el decepciona i sap que tot és culpa de no poder gaudir d'una vida normal. N'Aina els comenta que li han arribat, per diverses fonts, que els falangistes s'ensumen la seva col·laboració amb els fugits i antics republicans, i que aviat vindran per ella. Adverteix a n'Honorat que no poden tornar per allà, ja que els posarà en perill. Per una forta nevada, passen els darrers dies a la casa de n'Aina. N'Honorat descobreix que n'Aina es sent atreta per ell i s'emboliquen. En Jaume i n'Honorat li agraeixen el favor i preparen el seu viatge. Van a Santa Maria i descobreixen com hi ha molts d'amics i gent del poble disposats a ajudar amb la seva fugida. Dins la clandestinitat, són rebuts com autèntics herois. Parteixen cap a Palma amagats dins un cotxe i finalment travessen un bosc fins a arribar a l'escar on hi ha la barca. Després de quedar-se sols, i a punt de partir, apareix sense que s'ho esperin en Maldonado (avisat per un infiltrat en el grup de santamariers que els ha ajudat). Després d'una tensa escena entre n'Honorat i ell, aconsegueixen desarmar a n'en Maldonado. En Jaume té l'oportunitat de matar-lo i venjar-se per tot el que els hi ha passat, però decideix perdonar-li la vida i utilitzar-lo com a ostatge fins a haver-se allunyat de la costa. Quan fan botar de la barca en Maldonado en Jaume plora d'alegria. Per fi tindrà l'oportunitat de viure i no només sobreviure.