Capítol 3

Després d'escapar de la mort dins aquell avenc convertit en una trampa mortal, els Norats comencen a adaptar-se a la muntanya. Ja saben com esquivar les batudes que fan per trobar-los i sempre van una passa per davant. Creix la llegenda entre la gent dels pobles del voltant (n'hi que els consideren herois, i altres villans). Han passat uns anys i la guerra ha acabat, amb l'alçament dels falangistes. El poble torna a la normalitat. En Maldonado s'ha quedat a viure allà, obsessionat en agafar als Norats. N'Honorat pateix una gran malaltia que li fa estar amagat durant mesos dins una cova. En Jaume va a cercar al metge, però aquest no vol posar-se en perill i el marxa donant-li medicaments que els puguin ajudar. Abans de sortir del poble, en Jaume es troba amb la seva ex-al·lota acompanyada de la mà d'un altre jove. En Jaume lamenta la situació i torna amb el seu pare. Quan visiten n'Aina, en Jaume coneix a una neboda seva amb qui fa bona amistat i practiquen unes passes de ball. N'Honorat descobreix que la seva dona s'ha ajuntat amb en Bernat i aquest cuida de la seva filla com si fos pròpia. Furiós, n'Honorat torna al poble per matar en Bernat, però en Jaume l'atura abans que acabi amb ell d'una pallissa. N'Honorat acaba d'enfonsar-se quan descobreix que la seva filla no el reconeix. Després d'aquesta trobada, en Jaume li diu a son pare que estan condemnats a estarsols de per vida. De tornada a la muntanya, tenen un nou enfrontament amb els falangistes comandats per en Maldonado. N'Honorat i un jove soldat es queden apuntant-se mútuament. Convencen al soldat amb baixar les armes i deixar-los escapar, però mentre escapen, el soldat dispara contra ells. Per sort falla el tir i n'Honorat el dispara ràpidament matant-lo a l'instant. N'Honorat lamenta la mort del jove davant la incredulitat d'en Jaume que voldria matar-los a tots.