Capítol 2

Els primers dies a la muntanya són difícils. Pare i fill mantenen una relació molt tensa. N'Honorat vol imposar els seus coneixements a la muntanya i en Jaume vol poder participar en les decisions. A més, en Jaume vol anar al poble a fer front als sublevats i matar als seus enemics. En canvi, n'Honorat només vol que el seu fill sobrevisqui i evitar entrar en confrontació amb ningú. En Jaume no té més remei que aprendre a sobreviure al bosc i adaptar-se a una vida nòmada allunyada de tota civilització i escapant contínuament dels sublevats. S'han d'amagar i dormir dins coves de difícil accés perquè no els localitzin. Això els posarà en perill en més d'una ocasió. En Jaume i n'Honorat havien partit sense res i els hi costa molt sobreviure al bosc. Quan ja no poden més, visiten n'Aina, que viu a un llogaret apartat de qualsevol poble. L'amiga accedeix a donar-los menjar i un parell d'armes (dues escopetes i una pistola, del seu difunt marit, quan va anar a lluitar a la guerra de Cuba). N'Aina els hi dóna informació sobre els avanços dels falangistes i els comenta que sembla que el comandant Maldonado s'ha obsessionat amb atrapar-los. Paral·lelament, na Catalina és torturada pels falangistes per descobrir on s'amaguen en Jaume i n'Honorat. Na Catalina no sap res i només vol tornar amb la seva filla que l'està cuidant el seu amic Bernat. N'Honorat intenta baixar al poble per veure com està la seva filla, però els falangistes vigilen la casa. No té més remei que tornar a la muntanya sense saber res de la seva família. A la tornada, al mig d'una forta pluja, escolta un tirs i veu com en Jaume està acorralat per un grapat de falangistes. Aconsegueix ajudar al seu fill, i ambdós fugen, al mig d'un tiroteig. Acaben amagats dins un avenc. Després d'una forta torrentada, l'avenc es comença a omplir d'aigua i estan a punt de morir.