Capítol 1

L'expulsió de la pirataria de la Mediterrània Occidental va allibarar de perills les rutes marítimes i sorgiren noves empreses navilieres alhora que el Port de Palma s'anava adaptant a les necessitats de cada moment. Vora el Port, al barri de la Llotja, va nèixer Manuel Salas Palmer l'any 1834 en el si d'una familia benestant del gremi del metall. I era pel barri de la Llotja per on entrava a ciutat tot el que arribava de fora. Dins aquell ambient i amb els ulls ben oberts el nin Manuel es va anar fent un home. Atent a tot allò nou, quan s'assabantà que el Coronel Drake havia aconseguit extraure petroli en cantitats industrials als pous de Pensilvania li va falta temps per embarcar-se de cap els EUA. Entusiasmat pel que va veure ja no es va traume del cap la idea de muntar a Palma una refineria de petroli com les que havia vist per allà. Mentrestant Palma s'anava transformant. La desamortització de Mendizábal i l'enderrocament de les murades camviaren la seva fisonomia. Retornat dels EUA Manuel Salas muntà la Isleña. Empresa Marítima de Vapor i va adquirir les salines d'Eivissa. Tanmateix no va ser fins l'any 1881 que el seu somni es va fer realitat. No si va posar per poc, en un mateix any en va muntar dues, una a Palma, al Molinar i l'altra a Camas, a Sevilla. L'aparició del motor d'explossió que marxava amb benzina per Salas va ser com si li hagués tocat la grossa. El va trobar en una situació de privilegi. Era l'inici de la gran industria del nostre temps. Malgrat la diversificació empresarial encara li restava temps i energia per l'alta política, entre 1893 i 1895 va ser senador per la província de les Balears, tres anys més tard va ser elegit diputat a Corts Generals en representació del Partit Liberal de Práxedes Mateo Sagasta. Tanmeteix la presència de Salas Palmer a les Corts Nacionals no va durar gaire.