T1 - Capítol 1

La història dels Norats és una història extraordinària, comparable a les ben conegudes dels maquis d’Astúries o del el País Basc, posterior a la guerra civil espanyola. S’emmarca en un moment històric de dificultats, tant a les Illes com a la península ibèrica. Foren moltes les persones que varen haver de fugir o viure en una situació de patiment. Per tant, la fugida i la resistència d’aquests dos santamariers és un exemple de la força i la resistència de l’ésser humà, en pro de la supervivència i dels seus ideals. Els coneguts com a “Norats' són un pare i un fill, Honorat Tries i Jaume Trias Grau, traginers de Santa Maria, que l’any 1936 s’amagaren a la muntanya per por a represàlies polítiques després del cop. Varen romandre a les muntanyes de Coanegra i els seus voltants durant 13 anys, vivint del que caçaven i del que els veïnats del seu poble els hi deixaven amb senyes, devora una roca, o darrera un arbre, arriscant la seva vida per ajudar a n’aquests proscrits.