El segon capítol se centra en el desenvolupament i esplendor de la cultura talaiòtica, amb la construcció de grans monuments ciclòpics com els talaiots, les enigmàtiques taules i les navetes funeràries, elements arquitectònics únics al món. La narració aborda també les creences, els rituals de culte i les formes d'organització social d'una comunitat cada vegada més cohesionada i complexa. El relat s'estén fins a l'època de contacte amb les grans civilitzacions mediterrànies, com cartaginesos i romans, i posa un èmfasi especial en la figura dels foners menorquins, guerrers temibles i altament valorats en els exèrcits antics. El capítol clou amb la conquesta romana de l'any 123 abans de Crist, moment que marca el final d'una etapa i la transformació d'un llegat que encara avui continua viu en la pedra de Menorca.

El primer episodi s'endinsa en l'arribada dels primers pobladors a Menorca cap al 2500 abans de Crist, provinents del nord-est de la península Ibèrica i del sud de l'actual França. A bord de senzilles embarcacions, aquests colons varen creuar la mar per establir-se a l'illa més oriental de l'arxipèlag. El documental mostra com, després d'un primer període d'assentaments en coves i construccions efímeres, la societat avança fins a l'època naviforme, moment en què comencen a bastir les primeres habitatges de pedra amb forma de nau invertida. L'evolució social i cultural culmina en aquest episodi amb l'arribada al talaiòtic inicial, període en què rituals, enterraments, habitatges i l'organització comunitària adquireixen una nova complexitat i marquen un punt d'inflexió en la història de Menorca.