Els midnight walkers són una de les noves cares del pop que aposta per l’eclecticisme de la seva proposta ja que l’indie de la banda està carregat de referencies al disco, al rock, al punk o la new wave dels vuitanta.Melodies molt treballades, ritmes frenètics i estructures pop, són elements que combinats per aquest quatre músics agafen una textura plena de sonoritats cuidades que en directe funcionen a la perfecció.Un ep, i de camí un LP nou, són el bagatge discogràfic del grup compost per Manuel Ramos, Victor Rivera, Toni Martinez i Ricardo Sanchez.

Joan Castell és Petit. Un músic en el que poder descobrir a un gran arranjador, escriptor i productor a cada cançó.“The eternity and the mirror” és el darrer treball on confirmar això, i és que allà s’hi troben algunes cançons d’una senzilles i bellessa molt intensa que fan d’aquesta proposta sonora un interessant treball compositiu.Petit, porta fent bons discos d’ençà el 2007 quan el debut homònim el va encaminar a apostar per la música i els escenaris.Un recorregut aquest a pas lent però ferm amb el que poder topar-se amb cançons d’una poesia molt intensa que fan del pop amb el qual s’embolcallen el gènere ideal que ajunti el folk i la música d’autor que també són presents en el projecte personal d’aquest periodista.

El trio compost per Joan i Pau Gual i Joan Amengual és una de les mostres més visibles de com les noves fornades del rock illenc apunten alt.Escollits per youtube com un dles 10 artistes imprescindibles durant aquest any 2019, els malllorquins porten una trajectòria a tots els nivells (directes, discs, crítiques, seguidors) sempre ascendent. I això que discogràficament parlant tenen publicades tant sols una dotzena de cançons repartides en “Hi we are cactus” (Blau, 2017) i “just for tonight” (the colby sect, 2019). Dos EPs produits per Paco Loco, un dels productors de renom del panorama indie estatal per les mans del qual hi han passat gent com Mishima, Neuman, Lori Meyers, Steve Wynn o Nacho Vegas.

Dominic Massó encapçala una de les bandes de pop amb el so més cuidat del panorama sonor illenc.Les produccions tant en estudi com els directes d’aquesta formació tenen en comú que compten amb una sonoritat al nivell dels noms més rellevants del pop amb tocs electrònics i eteris del mon internacional, i això no és gens fàcil.El darrer llarga durada publicat per aquesta banda que completen Ferchu Vallejos, Tino Lucena, Pau Enric Serra, Juan David Ayora es diu “kharma” i és una bona mostra d’aquesta gran tasca compositiva i sònica de la banda així com la resta de composicions que formen el setlit del concert enresgistrat als estudis d’IB3Dos llarga durada, varis senzills i un Ep són el gruix discogràfic del grup.

Els manacorins són una de les bandes que fa poc han arribat al mon musical del pop illenc de tall més clàssic que més repercussió està aconseguint tenir entre el public de Mallorca.Dos discos plens de melodies purament pop i carregades de ritmes intensos i sons clàssics del gènere, han bastat per convèncer a un munt de seguidors que tenen en la banda que capitaneja Pau Franch un nou nom capaç de reeditar i compartir l’exit de grups com Anegats o Ocults.

Portar l’arrel sonora als nostres dies i dotar-la d’una visió vanguardista de la música per refer per complet el llenguatge musical que coneixiem fins ara quan escoltavem les cançons de les nostres padrines és part del projecte que Joana Gomila està defensant des de fa un anys.Un projecte que compta amb nombrosos reconeixemnts (premi ciutat de palma, premi bartomeu rosselló-pórcel) amb els quals es posa en valor aquesta mescla plena de respecte pels sons dels que procedeeix la nostra cultura amb la visió de futur que combinada amb tocs de jazz, electrònica i una forma de cantar profunda i enormement expressiva fan del seu un dels grans descobriments musicals dels darrers anys a les illes

L’avantguarda sonora passada pel sedàs del hardcore i del metal té nom propi a les Illes: F/E/A. La descàrrega d’electricitat que sorgeix de la proposta de Tomeu Canyelles, Joan Cabot, Arturo Fernadnez, Tià Mas i Llorenç Balaguer té traducció en disc de quatre formes diferents: F/E/A (2013), “pastor” (2014), “congo” (2016) i “vèrtebra” (2018), discs tots ells en el que la música instrumental s’encarrega de contar històries carregades de matisos a través del diferents moments que són capaços de crear aquests músics mallorquins a qui tot un productor com John K. Erskine (Sonic Youth, Swans) ha volgut donar un cop de mà en el darrer LP que és el gruix dels actuals directes del grup.

Per molts “ca de bou” és la cançó que Tots Sants varen convertir en himne generacional als 90, convertida temps després i degut a la sobtada mort de Xavier Ramis, en mite sonor del rock illenc.Però dues dècades després “ca de bou” és el nom que els components originals d’aquella banda pionera i puntera del rock mallorquí han triat per tornar als escenaris revivint el que fou la formació original ara comandada per Roger Pistola un dels valors més importants del pop rock illenc que neix a Manacor.Rock en majúscules que es troba just en un LP anomenat “Un altre bou” i que en directe és un luxe escoltar-lo.

Jose Domingo és un dels noms propis més interessants del rock estatal gràcies a una extensa trajectòria que començava amb la banda Psychoine la qual donava pas al projecte més personal i sòlid d’aquest gironí que des de fa uns anys està assentat a Sta Eugenia des d’on ha creat algunes de les milors cançons del seu projecte. De fet, una d’elles està dedicada a aquest poble mallorquí del que ja n’és part, no només de forma física sinó per haver fet bona part de tots els discos junt a alguns dels músics illencs més interessants del panorama indie.

Des de la meitat dels anys 80 el nom de Cris Juanico (primer com a líder dels Ja t’ho diré i després en solitari) va lligat al pop de les illes que neix a Menorca. La veu d’aquest ciutadellenc és una de les més reconegudes del panorama musical a Balears i ha estat el so particular d’alguns dels temes més populars de la música moderna emmarcada dins aquest gènere. Cançons com “si vens”, “així i tot” o “res no es mou” han estat, i són encara, referents del pop més clàssic amb el que Juanico ha traspassat fronteres generacionals aconseguint mantenir una trajectòria més que important de la qual en destaquen la vintena de discos editats i els centenars de directes fets.

Júlia Colom és una de les noves veus de l'escena mallorquina de la música que més projecció té en l'actualitat. Nascuda el 1997, Júlia Colom combina joventut amb talent i li afegeix una experiència sobre els escenaris enorme.

Endinsar-se en el món musical de Miquel Serra és entrar en el dels grans cantants i compositors que podríem incloure en el folk illenc. Tot i que la proposta del mallorquí va molt més enllà del nou folk nascut a Balears: la senzillesa vocal, la profunditat de versos i d’idees fan que les composicions del manacorí transitin des del minimalisme pur a l'excentricitat experimental que permet el pop en tota la seva varietat. Gèneres aquests (el pop i el folk) que sobre un escenari es mesclen a la perfecció

Les formacions illenques més interessants del panorama sonor a Balears, en directe.

Les formacions illenques més interessants del panorama sonor a Balears, en directe.

Heavy metal en majúscules és que el que proposa aquesta banda mallorquina que començà el seu recorregut sonor el 2010 David Dalmau, David Kamstedt, Leo Villar, Biel Recio, Toni Recio i Dito Villar formen aquesta banda que ha trepitjat escenaris de tot l’estat gràcies a la seva proposta que compta ja amb tres discos editats i un quart a la vista. Els Entusiastes en Concert és part del projecte transmèdia amb el que fer d’altaveu de la cultura musical de les Illes.

La tornada als escenaris dels Anegats ha estat un dels revulsius del pop en català nascut a les Illes. La formació de Son Servera, torna després d’uns anys d’aturada i ho fa amb l’energia habitual que desprèn, sobretot, en els directes que du fent al llarg del temps. Ara, amb nou disc sota el braç anomenat “ànima niu” la banda promet recuperar el seu espai en el món musical illenc, un espai del que no han sortit cap dels seus milers de seguidors. Els Entusiastes en Concert és part del projecte transmèdia amb el que fer d’altaveu de la cultura musical de les Illes.

Diego López, Víctor Núñez, Gabi SImó, Lluís Galvà i Gori Bujosa són Ceremoney, una de les bandes més originals del pop illenc. Garatge, tropicalisme, powerpop i rock’n’roll són part de la seva proposta sonora que compta ja amb sis treballs discogràfics on trobar-la plasmada en format enregistrat. Els Entusiastes en Concert és part del projecte transmèdia amb el que fer d’altaveu de la cultura musical de les Illes.

Un dels màxims exponents de la música pop dels 90 a les Illes, Los Valendas, protagonitza un nou concert “entusiasta” per fer un recorregut per alguns dels temes que varen marcar una dècada en què el power pop, les melodies intenses i les posades en escena mirant de front a allò que arribava de terres britàniques era part de l’interès majoritari del públic. Un interés que la formació creada per Xavier Escutia, Toni Noguera i German Soler va saber captar a la perfecció. Després d’uns anys d’aturada de la banda, ara tornen de tant en tant sobre els escenaris per reviure una proposta que no per actualitat. Els Entusiastes en Concert és part del projecte transmèdia amb el que fer d’altaveu de la cultura musical de les Illes.

Llure Marquès és Leonmanso, un dels compositors més interessants de l’escena sonora a Menorca. Tres discos plens de literatura musicada, arranjaments i partitures ben diferents al que solem encaixar a un cantautor, són part de la carta de presentació d’un compositor que tant en banda com en solitari sap omplir amb creus els escenaris. Els Entusiastes en Concert és part del projecte transmèdia amb el que fer d’altaveu de la cultura musical de les Illes.

La psicodélia pop que està sorgint amb força a les Illes, sobretot Mallorca, té en The Wheels un dels seus màxims exponents. Amb dos excel·lents treballs discogràfics editats fins la data “Born to fly” (Espora, 2015) i “The year of the monkey” (Espora, 2017) han aconseguit fer-se un lloc molt important en el panorama musical illenc i estatal. Guille Borràs, Rick Sena, Tomi Solbas, Toni Sánchez i Andreu Alcover formen aquest grup a peu entre The Beatles i King Crimson, entre The Doors i Soft Machine o entre Eels i Pink Floyd.