Capítol 64

Fernando Rubió va aixecar un imperi farmacològic amb la sola ajuda d'un xarop que triomfa a l'Espanya de postguerra. Els laboratoris Andrómaco s'expandeixen per tot el món i Rubió acumula una immensa fortuna. Fa realitat un dels seus somnis: la compra de la finca de Mongofre. La seva estimació per Menorca no acaba aquí. Crea la Fundació Rubió i inicia una tasca de mecenatge vital per la societat menorquina. A la seva mort, el 1994, la Fundació hereta el seu patrimoni amb l'objectiu de continuar la tasca iniciada pel mecenes. Però la realitat és ben diferent. Els descendents de Rubió i els patrons de la Fundació mantenen un conflicte constant per l'ús de Mongofre i per la gestió econòmica i social de l'entitat. Una organització que acaba esquitxada pels Papers de Panamà i per contínues demandes judicials que segueixen encara vint-i-quatre anys després de la mort de Fernando Rubió. És el llegat perdut.