N'Andrea, en Pep i en Fran comparteixen l'illa de Formentera i, sense saber-ho, el gest de córrer. N'Andrea és una reconeguda atleta de la Mola, i quan no és fora competint, s'entrena pels seus boscos i els seus penyals. En Pep, pescador des Caló ara retirat, encara respon la crida de la mar, i n'agafa el peix amb el curricà. En Fran, artista amb parada als mercats, quan no pinta, corre la vora de la platja per recollir i donar una nova oportunitat als materials que la mar hi deixa.

Una illa que recorda i transmet és una illa que perviu. Na Maria, d'en Joan des Moliner, té tants records com voltes ha fet el molí Vell de la Mola, al qual té lligada la vida. En Santi Colomar, historiador, sap que recordant els fets, petits i grans, ens aboquem a la memòria dels pobles, la terra, la gent. En Pep Lluís, conegut també per Dj Pharma, és l'ànima de Sa Flower, la festa que recorda els anys setanta i el poder de les flors entre els cabells.

Na Martina, en Xicu i en Martí travessen, cadascú a la seva manera, la superfície, la terra i la mar de Formentera. Na Martina és instructora de busseig, i cada vegada que travessa el mirall de l'aigua, s'endinsa en un espai íntim, alentit i vivíssim. En Xicu és patró de l'única naviliera illenca, i cada dia travessa diverses vegades l'estret que separa les illes d'Eivissa i Formentera, es Freus. En Martí és un dels pagesos més joves de l'illa. Té diverses parades on ven el producte de temporada que el camp, un cop travessat amb el tractor per llaurar-se, sap fer créixer.

En Miquel Àngel, en Xumeu i na Serena estan connectats per un gest: inserir. En Miquel Àngel és el mossènyer de la parròquia de Sant Francesc i del Pilar de la Mola, i ens ha mostrat el significat de combregar, és a dir, inserir el cos de Jesús simbòlicament en l’eucaristia. En Xumeu, component dels ‘Aires formenterencs’, que enguany celebren el 30è aniversari, ens explica com inserir lletres i imatges sobre les làpides, seguint la tradició de son pare. Na Serena practica la medicina oriental. I amb ella descobrim, a més de com retrobar-nos amb un simple exercici mental, els secrets de com inserir les agulles en l’acupuntura.

El vi, la mel i el formatge són alguns dels productes que els formenterers segueixen elaborant. En Toni, apicultor, té cura de diverses cases d’abelles arreu de l’illa, per extreure’n la mel que elaboren amb el pol·len de les flors. En Jaume, viticultor, continua la tradició de fonyar el raïm, sobretot de monestrell, per elaborar el vi de les parres que té a la Mola. I en Juan Ramon, ramader, aprofita la llet de les ovelles i les cabres que cuida, per elaborar els formatges quallats amb l’herba de formatjar, és a dir, les flors de les pinyes del card.

Crear és fer una cosa de no res. N’Enric, des de la seva expressió pictòrica, ha creat i segueix creant la Formentera simbòlica a partir dels elements purs del seu paisatge: l’escar, la figuera estalonada, el cel o l’horitzó. En Marià, arquitecte, crea des del seu estudi espais personalíssims i reconeguts arreu com a exemples d’intervencions en què les línies netes i vives, s’imposen. I na Xènia, cantant, compositora i contacontes, crea l’escena amb la paraula, la veu i la música on l’espectador, petit o gran, s’endinsa per viure l’aventura de la ficció.