La figura de Maria Enganxa és molt present al folcklore de les illes Balears. Un mite que ha viscut durant segles en la foscor dels pous i cisternes esperant que els nins guaitin, incauts, per arrossegar-los amb el seu ganxo fins a un lloc des de no tornaran mai. Però... Quin és l'origen de la llegenda?

El cas de sor Isabel Sabater, monja concepcionista que va viure a Sineu entre els anys 1724 i 1790, és un perfecte exemple de la gran presència del dimoni en l'imaginari popular de les Illes Balears. De caràcter reservat i introvertit, sor Isabel Sabater tenia un do, el de l'endevinació. Diverses de les seves profecies quedarien documentades en diversos textos que de la seva figura s'han escrit al llarg dels anys. Però la figura de sor Isabel Sabater quedaria emmarcada dins dels personatges llegendaris per les seves trobades amb el dimoni, que la perseguiria durant tota la seva vida. Unes trobades en els quals la monja, fins i tot, sofriria brutals agressions. Per donar fe d'aquests fets, queden els testimonis de religioses que van presenciar alguns dels episodis i una petjada en el sòl de la capella del convent de la Immaculada Concepció de Sineu, feta, segons la tradició, pel mateix diable.

Un ésser fantasmal que assalta els conductors a les nits tancades per oferir el seu terrible missatge. Una aparició de la qual s'han recollit desenes de testimonis de persones que asseguren haver-la vist.

A la segona meitat del segle XVII un terrible drac habitava les clavegueres situades entre la Seu i la Portella, a Palma. Una bèstia que sembrava la por al barri quan sortia de nit a cercar menjar. La història conta que menjava tot el que trobava, fins i tot infants que robava furtivament. Una nit el capità Bartomeu Coc mataria el drac amb la seva espasa, donant nom a una de les llegendes més presents a l'imaginari de les Illes Balears. Però, quina és la realitat que hi ha darrere del mite del Drac de na Coca?

Tothom a Mallorca ha sentit parlar de la llegenda del Comte Mal: la figura d'un cavaller fantasmagòric que cavalca de nit cercant venjança. A Galatzó són molts els què asseguren haver vist el seu cavall envoltat de flames o han escoltat el renou de les seves cadenes a la possessió calvianera. Però són pocs els què coneixen la seva vida real. El Comte Mal era, en realitat, el segon Comte de Formiguera. Un noble que passà a la història per la seva maldat i els seus abusos, sobre tot al poble de Santa Margalida.

A només 15 km del sud de Mallorca s’aixeca una illa que guarda alguns dels episodis més foscos de la història de Balears. Abans de ser un gran parc nacional, Cabrera era un lloc inhòspit i aïllat on cresqueren les llegendes i les històries d’aparicions fantasmagòriques fins a convertir-se en part del seu patrimoni. La història de Johannes Böcker, l’aviador alemany convertit en fantasma després de morir i ser enterrat fora del seu país és, tal vegada, la llegenda més coneguda de Cabrera, però no la única. Són molts els testimonis que parlen d’espectres i veus a l’antic celler, avui convertit en Centre de Visitants. Relats que situen peixos gegants i éssers fantàstics ben a prop de la Cova Blava. I una energia estranya i inquietant que sembla conservar la memòria dels 5 mil presoners francesos que foren confinats durant anys en aquesta terra.

L'any 1622, els Ballester, una coneguda família palmesana, requeriren els serveis d'una bruixa catalana anomenada Caterina Floreta que havia de lliurar-los de la maledicció provocada per un dimoni que vivia a l'hort de la casa que la família tenia al centre de Ciutat. Un dimoni anomenat El Negret Lluís que guardava un tessor encantat sota un encanteri que únicament la bruixa Caterina Floreta seria capaç de trencar.

Llums que s'apaguen i s'encenen inexplicablement de matinada, crits i aparcions d'esperits de monges, passos i portes que s'obren i es tanquen… Són alguns dels episodis que molts testimonis asseguren haver viscut a la Misericòrdia, un dels edificis més emblemàtics de Palma, un immoble amb una història que es remunta segles enrere, part d'ella maleïda.

A la zona nord de La fortalesa de la Mola a Menorca, a l'anomenada Punta de L'Esperó, va néixer la fantasmagòrica llegenda de la Dama Blanca. Una història que va espantar durant anys els reclutes que feien guàrdies a les garites de la zona durant les fredes nits d'hivern. Joves que asseguraven escoltar els gemecs de la Dama Blanca, alguns fins i tot van dir haver-la vist i, espantats, van disparar la seva arma. La Dama Blanca és l'àlies que se li va donar a la Comtessa Rocamari, esposa de l'oficial de la Base Naval de Maó, que va ser afusellada i llançada al mar en aquells penya-segats de L'Esperó a l'inici de la Guerra Civil espanyola. La llegenda explica que la dona va agonitzar durant dies sobre les roques fins a morir i que el seu fantasma tornava a les nits per espantar els que hi eren.

A poc més de dos quilòmetres de la costa eivissenca de Cala d'Hort s'aixeca Es Vedrà. Un illot escarpat i gairebé inaccessible envoltat d'un aura de màgia i misteri. Des de temps antics, les llegendes l'han considerat com un espai únic on habitaven gegants, fantasmes i, fins i tot, ovnis. Artistes com Mike Oldfield feren el seu perfil rocós recognoscible a tot el món, però també el dibuixaren com un escenari carregat d'una energia molt especial. Aquí el Pare Palau tingué les seves visions d'una dama blanca molts d'anys abans que els hippies el convertissin en un lloc místic i sagrat. El tercer vèrtex del conegut com a Triangle del Silenci: el tercer punt més magnètic de la terra on els instruments de navegació es descontrolen i els coloms missatgers perdien el rumb.

Resum de les històries més contades de les nostres Illes però que encara continuen ocults.