Un repàs de 'Els darrers anys del franquisme (1970-1975)', el clima polític i social dels darrers anys de la dictadura. Les manifestacions contra el règim, la clandestinitat, la censura i la repressió... Molts d'activistes són empresonats a les Balears. A la Península es produeix l'atemptat de Carrero Blanco i les darreres execucions del règim: Puig Antich, membres del FRAP... Fets que tenen el seu inevitable ressò a les nostres illes. Un repàs al clima polític i social dels darrers anys d'una dictadura de quatre dècades que es resistia a desaparèixer.

En aquells anys, la mort de Franco és vista amb esperança per part d'importants sectors de la societat balear que volen deixar enrere la dictadura i caminar cap a un sistema de llibertats. La desaparició del dictador provoca també grans inquietuds davant els moviments de l'aparell franquista en el poder i la incertesa sobre el que ha d'ocórrer a un futur immediat. Aquest capítol narra la situació viscuda en aquells mesos en què el canvi semblava possible tot i que ningú tenia cap seguretat que s'arribés a produir.

Els febles símptomes d’obertura no semblen suficients per als diferents actors polítics i socials de Balears que demanen un autèntic pas cap a la democràcia. Així es materialitzen diferents lluites i brollen col·lectius exigint més llibertats: associacions feministes, ecologistes, assemblees democràtiques, moviments veïnals, estudiantils, de llibertat sexual, per l’autonomia… Una part important de la societat continua empenyent cap a un sistema de llibertats. Coincidint amb el 23F, la setmana vinent s’emetrà el capítol “Todo el mundo al suelo. El cop del 23F (1981)”, sobre les seves inevitables conseqüències de l’intent de cop d’Estat a les Illes. Uns dies, aquells de febrer del 1981, de molta angoixa narrats a través de les vivències personals d’alguns dels seus protagonistes.

'Todo el mundo al suelo. El cop del 23F (1981)' narra com la por a una onada repressiva i a una involució general s'estén entre tots els sectors que venen impulsant els necessaris canvis polítics i socials, a l'Estat i també aquí a les Balears. Uns canvis que, a partir d'aquell moment, s'alentesquen. Uns dies, aquells de febrer de 1981, de molta angoixa narrats a través de les vivències personals d'alguns dels seus protagonistes.

Superat l'intent de cop d'Estat arriba la clara victòria socialista de 1982 en l'àmbit estatal, mentre que a Balears es constitueix el Govern de Biel Canyelles. La democràcia es va assentant a les Illes tot i que diferents 'modus operandi' heretats del franquisme encara romanen presents. Casos de corrupció com el del Túnel Sóller o Brokerval, depredació sense control del territori – com l'intent d'urbanitzar Es Trenc- i la rebel•lió dels joves contra el servei militar marquen uns anys fonamentals, autèntic pont entre el final del franquisme i el present.

La cultura i la llengua no es queden al marge de la lluita per la democràcia. De fet, són un dels sectors que més empeny per a la seva materialització. La cançó en llengua catalana és un element de lluita antifranquista i de cohesió molt important a les nostres Illes. Tot i les prohibicions vigents, en aquests anys es treballa de valent per a la recuperació de la llengua a la literatura, a la música, al teatre.... també a l'educació i a la vida quotidiana.

Realment ha acabat la Transició o ens trobem davant un procés encara en moviment? Els diferents testimonis no es posen d'acord. Mentre que per a un primer grup ja està tancada i ben acabada, per a un segon continua en construcció, i fins i tot hi ha un tercer grup que parla de la necessitat de fer una 'Segona Transició'. Aquest capítol és una mirada des de l'avui a les herències (tant positives com negatives) que ajuda a entendre el que ve ocorrent els darrers anys, tant des del punt de vista polític, com a sociològic.