T2016 - Capítol 07-1

Al voltant de 1933 Cala Rajada allotjava uns dos-cents estrangers, la majoria alemanys: la meitat de tota la població autòctona. Fugien de l’infern del seu país. Eren escriptors, pintors i desafectes al nazisme que prenien el camí de l’exili. Un d’ells la va definir com “l’Arcàdia feliç”. Només la placidesa del lloc suavitzava el neguit de l’exili. Però aquesta placidesa s’esvaí quan començaren a aparèixer membres de la Gestapo per a espiar-los i controlar les seves passes. No fou fàcil per a aquests intel•lectuals i artistes, sempre amb l’angoixa de la supervivència i esperant que s’acabés aquell malson... Fins que un dia, de sobte, a Mallorca esclatà un altre infern: començà la guerra civil i el malson continuà. Alguns d’ells prengueren de bell nou el camí cap a futurs incerts. Altres es quedaren definitivament amb les seves famílies.