A les Illes Balears hi ha més de 260 persones que superen els 100 anys d’edat. El mon mai ha canviat tan ràpidament com en el darrer segle. Però la Història amb majúscules, la que te a veure amb els grans esdeveniments, està formada per les milers d’històries personals, petites i reals, que configuren el mon. Més enllà de les dades estadístiques, més enllà de la demografia, estan ells, els protagonistes dels darrers 100 anys.

La periodista eivissenca Pilar Bonet ha estat durant 30 anys la corresponsal del diari El País a la Unió Soviètica i els països postsoviètics. Actualment continua vivint a Moscou i treballant pel diari, encara que ja no s'encarrega del dia a dia.A través de les seves cròniques i reportatges i d'una sèrie d'objectes que ha anat col•leccionant i recollint durant aquests anys i que contenen un munt d'anys de la vida de la Unió Soviètica i la federació de Rússia, farem un repàs als fets recents del país, des de la Perestroika, passant per la caiguda de la Unió Soviètica l'any 1991, l'entrada del capitalisme o l'arribada al poder de Vladimir Putin.Un abric, un cadenat, una llibreta, una màscara de gas, una bala perduda... Un repàs a la història de Rússia i a la trajectòria d'una dona que ha dedicat la seva vida a explicar, a cercar respostes, a intentar comprendre...

La Fundació Pilar i Joan Miró ha restaurat el Taller Sert. Està buit i ha de fer la museïtzació.Aprofitar aquesta circumstància per descobrir la cuina de l'artista universal. Entre 1956 i 1983 el pintor aconseguia elvell somni. 'je rêve un atèlier' verbalitzat el 1938. Tenia més de 60 anys i fins als 83 cada dia i en silenci s'enfrontà ala creació.

Les xifres del comerç mostren una tendència de cada vegada més elevada de compra de productes de fora de les Illes. No obstant això, algunes empreses que fabriquen producte local, fet aquí, resisteixen generacions rere generacions i en alguns casos es reinventen per resistir en un mercat de globalització cada vegada més competitiu.

La construcció de Petit Deià ha trasbalsat la tranquil·la vida d’aquest indret de la Serra i destapat la problemàtica de l’habitatge en el poble de Deià, durant dècades un dels llocs més aïllats de l’illa i ara convertit en destí de les segones i terceres residències de l’elit internacional.Què en queda del Deià mític de l’escriptor Robert Graves, la poeta Claribel Alegria o el pintor Mati Klarwein?Quin és el preu del paradís? I pot ser per sempre el paradís?

Tradicionalment Mallorca és terra d'oliveres i olives. L'oli està de moda.

Andreu Muntaner i Darder (Palma, 1926) és una persona polièdrica: geòleg, col-leccionista, investigador i gran divulgador de la fotografia a Mallorca. Andreu Muntaner és memòria viva i privilegiada de la rica història fotogràfica de Mallorca. El seu arxiu fotogràfic és ampli i variat essent un recurs essencial per entendre i descriure gràficament l’evolució de la nostra terra. Editors, diaris, arxius públics i institucions han tingut en els seus fons fotogràfics un recurs de gran ajuda per desenvolupar la seva feina.La seva activitat com a geòleg també és remarcable. Els seus descobriments sobre el Quaternari a Mallorca permeteren establir l’existència de canvis climàtics al Mediterrani occidental i foren els fonaments utilitzats per decidir la protecció del conjunt d’Es Carnatge (Palma).

El documental mostra el present de la UIB. A través dels seus protagonistes, planteja qüestions com l'evolució de l'alumnat, el prestigi de la universitat en els rànquings nacionals i internacionals, el funcionament a les illes d'Eivissa, Formentera i Menorca, o el necessari treball per trencar la bretxa de gènere que existeix tant dins de l'estructura docent de la UIB com en les carreres tècniques.

De la Necro de Beerlovers a Alcúdia a Toutatis a Cas Canar a Sencelles. El paisatge s'ha omplert de micro cerveseries. De les marques que surten al mercat als col•lectius d'amics que a casa i amb companyia fan i beven cerveses. Fins al 14 d'octubre al poble espanyol és celebra l'Octoberfest un clàssic anual que va néixer a Munich fa 200 anys.

Els anys més durs de la crisi, entre 2008 i 2013, l’atur juvenil es va situar en el 52%. Un nivell que s’ha recuperat poc a poc. Però, tot i això, avui, fins a 4 de cada 10 joves estan desocupats. Les condicions econòmiques han provocat, tots aquests anys, la sortida de joves ben formats acadèmicament, preparats professionalment, cap a països d’Europa i de la resta del món. Per això hem contactat amb 4 joves de les Balears que fan feina a Holanda, Bèlgica, Estats Units i Austràlia. Tots quatre reflexionen sobre la seva estada fora, el seu desenvolupament professional.

Documental sobre què suposa per a moltes dones del món ser soltera a certa edat, i que recorre la història de cinc dones en quatre ciutats diferents: Manu, barcelonina de 40 anys; Jules, que viu a Melbourne i té 30; Melek, d'Istanbul i amb 28; i dues dones de Shanghái, Yang, de 35 i Shu, de 34. Totes juntament amb l'opinió d'experts i la veu de la codirectora Mariona, que marca l'inici del viatge. La conclusió és molt clara: l'estigma contra les dones solteres, la connotació que 'continuar soltera' és alguna cosa negativa a partir de certa edat, persisteix. El motiu està en l'arrelada creença que, si estan soles, és perquè s'han equivocat o no han fet les coses bé. La peça és un conjunt d'experiències de dones que proposa reflexionar sobre el lloc de l'amor avui, en aquest món de relacions per encàrrec en línia i on l'individualisme és el centre de l'equació.

És la crònica d'una jornada passada a París en companyia de l'escriptor Enrique Vila-Matas. De camí al taller del pintor Miquel Barceló, que l'espera per retratar-lo, Vila-Matas es lliura a unes confessions sobre la seva joventut i la imatge excèntrica que va projectar al món com a manera d'atraure l'atenció sobre la seva obra literària. La trobada amb el pintor genera un diàleg intens, amb nombroses referències generacionals, mentre va sorgint el retrat damunt la tela. Una visita a un segon taller del pintor accentua la complicitat entre els dos artistes i propicia el naixement d'una col·laboració, un text literari per acompanyar una exposició de Barceló, que servirà com a fil roig del documental.

El 1768, un milenar de menorquins varen emigrar a la Florida, on un empresari anglès, Andrew Turnbull, els havia promès terres després d'uns anys de fer feina. Però res no es va complir: en arribar varen ser tractats com esclaus: molts varen morir, tots varen ser maltractats. Finalment 3 d'ells varen fugir i varen aconseguir que el Governador de Florida els alliberés. Varen anar a peu 75 quilòmetres, des de New Smyrna a Saint Augustine. És considerada la primera marxa pels drets civils als EUA. Es varen convertir en part essencial de la vida de Saint Augustine. I avui, 250 anys després, la ciutat encara té milers de descendents d'aquells menorquins. IB3 recupera en aquest documental la història d'aquests menorquins, anomenats com a 'Minorcans', i el seu orgull per la seva herència menorquina. El documental mostra també la petjada menorquina en una ciutat, Saint Augustine, que és la més antiga dels EUA.

Des de fa anys les portes del Modernisme s’obren cada dia per explicar als seus visitants les claus d’aquest moviment cultural de finals del segle XIX i principis del XX. Seguirem diversos guies prenent com a fil conductor una comparativa entre dos dels referents indiscutibles en l’estudi del Modernisme català: Gaudí i Jujol. Dos genis coetanis d’aquest moviment, però que van desenvolupar llenguatges propis i únics –anomenats “gaudinià” i “jujolià”-, al marge dels corrents estètics. Dues ments brillants que van anticipar el camí de l’arquitectura moderna.A partir del testimoni d’experts coneixedors de l’arquitectura i estudiosos jujolians i gaudinians donarem a conèixer el que Jujol i Gaudí representen per l’arquitectura catalana. Carlos Flores, un expert de Jujol, diu que no eren modernistes, eren fumadors passius del modernisme. Però, la seva originalitat i aportació a la Història de l’Arquitectura no ha estat reconeguda de la mateixa manera.

El capità Alberto Bayo és un personatge prou conegut a les nostres illes. La seva actuació durant la Guerra Civil comandant la fracassada expedició republicana a les Balears és encara recordada i ha estat investigada al llarg dels anys. No obstant això, molt poca gent coneix a les Balears la seva vida a l’exili i el seu important paper en la Revolució Cubana. El documental Bayo i el Che. Guerrilla i escacs a Cuba descobreix una història força interessant: la vinculació del capità Bayo amb Cuba, país on va néixer i on va acabar els seus dies amb el grau de general de les Forces Armades Revolucionàries Cubanes.

El capità Alberto Bayo és un personatge prou conegut a les nostres illes. La seva actuació durant la Guerra Civil comandant la fracassada expedició republicana a les Balears és encara recordada i ha estat investigada al llarg dels anys. No obstant això, molt poca gent coneix a les Balears la seva vida a l’exili i el seu important paper en la Revolució Cubana. El documental Bayo i el Che. Guerrilla i escacs a Cuba descobreix una història força interessant: la vinculació del capità Bayo amb Cuba, país on va néixer i on va acabar els seus dies amb el grau de general de les Forces Armades Revolucionàries Cubanes.

Una maleta oberta l'any 2016 ens descobrirà la figura, vida i obra de Madame Colette. Una dona de món nascuda a França; una singular costurera i reportera, que arribà a Mallorca el 1953 per recuperar-se físicament d'una llarga estada al desert. A Sóller trobarà la pau i el lloc per arrelar i desenvolupar la seva carrera com a pintora de làmines botàniques. Amb la seva obra donarà a conèixer la flora de l'illa, que s'exposarà en institucions botàniques d'Europa i els Estats Units.

Una maleta oberta l'any 2016 ens descobrirà la figura, vida i obra de Madame Colette. Una dona de món nascuda a França; una singular costurera i reportera, que arribà a Mallorca el 1953 per recuperar-se físicament d'una llarga estada al desert. A Sóller trobarà la pau i el lloc per arrelar i desenvolupar la seva carrera com a pintora de làmines botàniques. Amb la seva obra donarà a conèixer la flora de l'illa, que s'exposarà en institucions botàniques d'Europa i els Estats Units.

Dues Converses amb Josep Massot i Muntaner al monestir de Montserrat ens descobriran la figura d'aquest monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Nascut a Palma el 1941, ha esdevingut una figura clau de la cultura i literatura catalanes.

Dues Converses amb Josep Massot i Muntaner al monestir de Montserrat ens descobriran la figura d'aquest monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Nascut a Palma el 1941, ha esdevingut una figura clau de la cultura i literatura catalanes.