Unes dones de Capdepera recordaran com coneixien histories a través de les cançons, la musicòloga Mònica López ens donarà la definició del romanços, el grup Nou Romancer ens explicarà quan van decidir recuperar les cançons llargues i a l'antiga presó de palma descobrirem com la música pot ajudar als presos. En Joan Riera parlarà sobre la narració popular de la notícia i el grup de hip hop Talegueros faran la seva particular crònica de l'actualitat.

El pedagog Miquel Sbert ens explicarà com les cançons ajuden durant els primers anys d’aprenentatge i na Dolors recordarà les cançons i els jocs que cantava de nina. Sabrem com d’important és l’educació musical a l’escola i el grup Cucorba repassarà una llarga trajectòria on han fet ballar a nins i a grans. Descobrirem com han evolucionat els videojocs i per acabar la Fada despistada ens regalarà la versió acústica d' un senyor damunt un ruc.

Ens acostarem a una de les formes musicals més extenses a les illes, les cançons de feina, cant que acompanyaven treballs de la mà i que coneixerem gràcies a les veus de Toni i Maria Adrover, que ens cantaran les que ells varen aprendre de nins. El musicòleg Francesc Vicencs ens explicarà les peculiaritats d’aquestes cançons i al Conservatori de Música de Palma compararem les veus dels cantadors del camp i les veus educades gràcies al professor Antonio Adrover i les seves alumnes. Amb l’harmonicista Víctor Uris parlarem de les cançons de feina més conegudes arreu del món, els blues, i amb el cantautor manacorí Miquel Serra veurem que encara hi ha qui conjuga camp i música. Un camp que es nodreix de llavors com les que conserven al Jardí Botànic de Sóller, que ens ensenyarà Magdalena Vicens.

Sa colla de ball de Sant Josep de Sa Talaia ens mostrarà per què estimen tant el ball pagès. En Toni Manonelles explicarà el vincle que hi ha entre el festeig i el ball pagès eivissenc i n' Alejandro ens donarà la seva visió de com han canviat els rituals nupcials a Eivissa. En Joan Mureno recordarà com va ser la trajectòria musical del grup Uc i descobrirem la importància dels pous dins la societat eivissenca. Veurem quina ha estat l’evolució de l’ emprendada i per acabar gaudiren de l’experiència sonora de Fletxa negra.

Ball de bot: boleros, jotes, fandangos i mateixes. Quatre pals dels quals n’aprendrem allò essencial a l’Escola de Música i Danses de Mallorca, però també viatjant fins a Menorca i anat a veure Revetllers, grup de la zona de Llevant que encara conserva el ball a la seva manera. De la mà de la professora de interpretació Maite Villar parlarem del llenguatge del cos i l’antropòleg Marc Morell ens explicarà la importància de la plaça com espai per a la reivindicació i la festa, mentre Macià Tomás ens parla del vestit pagès tradicional a Mallorca. A més, passarem una bona estona amb una de les grans dames del nostre folk, Miquela Lladó, que amb Música Nostra va mantenir encesa l’espurna del ball durant dècades i clourem amb una cantant que aspira a tenir una influència igualment important en el folk del futur: Joana Gomila i el seu Folk Souvenir.

Na Caterina Valriu farà un repàs del costumari del carnaval a Mallorca i en Jaume Cabrer ens mostrarà com es fa una ximbombada artanenca. En Sergi Cleofé explicarà com celebra el carnaval l’estudiantina del casino 17 de gener a Ciutadella i amb en Pau Cirer descobrirem com s’utilitzen les màscares en el teatre. En Jordi Pich analitzarà com ha evolucionat el consum de carn en la nostra societat i n’Antònia Fuster ens guiarà per triar el millor vestuari per invertir els rols. Per acabar gaudiren de la música amb aires de cabaret de Jordi Maranges.

Ens endinsarem en el món dels xeremiers de la mà d’alguns dels responsables de la recuperació de la tradició en els anys 70, com Pep Toni Rubio i Pep Rotger o el luthier Joan Morey; també escoltarem a Toni Xisples, un dels supervivents de la vella escola i aprendrem sobre tocs de campanes amb el musicòleg Joan Parets, per rematar el viatge amb una competició de cornamuses, entre una gaita gallega i una irlandesa i una xeremia mallorquina. El concert del dia, com no podia ser d’altra manera, serà el de Boc, liderats precisament per Joan Frontera.

En Felip Munar explicarà com ha evolucionat la glosa fins als nostres dies i en Jordi ens posarà exemples de com es glosa sobre qualsevol tema. La federació Balear d'esgrima ens mostrarà com és fa un combat amb espases i no amb paraules i des de Menorca ens donaran una lliçó magistral de poesia oral improvisada. Na Maribel ensenyarà en Joan a glosar i per acabar gaudirem de les paraules musicades de Leon Manso.

Viatjam fins a Eivissa i Formentera per conèixer una de les expressions musicals més idiosincràtiques de la nostra cultura: el cant redoblat. Una tradició que coneixerem de la mà del musicòleg Jaume Escandell i Vicent Palermet, un dels pocs cantadors que encara mantenen la tradició. La professora de cant Pilar Riera ens demostrarà quina és la tècnica vocal que hi ha darrere d’ una forma de cant que escoltarem de la mà dels formenterers Vicent Colomer i Francisca Torres. I, encara a Formentera, compartirem conversa i cançons amb una de les formacions de música folk més cèlebres de la pitiüsa petita, Aires Formenterencs. Serà en tot cas un grup eivissenc els encarregats de rematar el nostre viatge, una de les bandes més interessants de la sempre viva escena de l’illa, Sonora.

La Sibil•la, el drama litúrgic més important de la tradició europea, de com ens ha arribat fins els nostres dies i com ha canviat al llarg del temps. Per això, en Joan pujarà a Lluc, on els Blavets de Lluc en fan una de les interpretacions més celebrades i podrem tocar el seu famós orgue. A peu pla, serà Colau Colom, amb la seva neta Julia Colom, l’encarregat d’interpretar la cançó com la va aprendre de nin, el professor Antoni Picazo ens parlarà de les endevinadores i bruixes i el seu paper en la nostra cultura popular i el climatòleg Climent Ramis intentarà imaginar els possibles fins del món que ens amenacen. I si amb Tolo Crespí coneixem l’origen del vestit habiual de La Sibil•la, amb l’expert Francesc Vicens entendrem molt millor tota la resta d’elements que conformen aquesta cita anual.

Francesc Vallcaneres explicarà els orígens d’aquest ancestral ball d’ofrena a la natura i els cossiers veterans de Montuïri ens mostraran la seva estimació per aquest ball. Amb en Jaume descobrirem com l’home pot superar les seves limitacions quan fa una carrera i els actuals cossiers d'Algaida ens contaràn que senten mentre ballen. Coneixerem els secrets perquè un flabiol sigui el més indicat per sonar com a reclam dels cossiers i serem testimonis de com es prepara el vestuari dels cossiers d’Alaró.

Anirem a Artà, on en Mosca i en Ferriol ens explicaran què significa per un artanenc ser dimoni, un personatge pel qual a Mallorca s’hi sent un fervor especial que entendrem millor de la mà de l’escriptor Gabriel Janer Manila i el professor Gabriel Genovart. A Sant Joan, parlarem dels dimonis d’estiu i dels correfocs amb la primera colla que va importar aquesta mena de festes. Parlant de foc, els tècnics de l’IBANAT ens contaran com es preparen per extingir-los. I si l’historiador Tomeu Canyelles és l’encarregat d’enumerar els exemples de com el diable s’ha apropiat de la cultura pop, Hombre Lobo Internacional serà qui posarà la teoria en pràctica i clourà un programa replet de foc, picarols i olor a sofre.

Parlarem amb Pere Rosselló Bover que ens descobrirà la figura del pare Rafel Ginard, autor del Cançoner de Mallorca, però també viatjarem a Nova York i Washington per conèixer els detalls del viatge del musicòleg Alan Lomax a les nostres illes, on va realitzar algunes de les gravacions més importants de música tradicional que encara es conserven. Sobre conservació, la de la memòria, en parlarem amb Biel Majoral, una de les figures capdals de la música tradicional balear, però també descobrirem la història de la memòria enregistrada amb el productor musical Miquel Brunet que ens introduirà en la història de la música enregistrada.