En aquest primer capítol es fa un repàs històric d'un dels malvats més coneguts a tot el món: el pirata i la seva importància en el desenvolupament dels esdeveniments polítics i socioculturals dels darrers segles a les Illes Balears. Corsaris com Barba-roja o Antoni Riquer han estat considerats per la història tan enemics com herois, segons quin sigui el punt de vista del relat. No obstant això, si una cosa tenien en comú era la seva condició de depredadors sense escrúpols que arribaren a protagonitzar virulentes gestes, presents encara avui dia en l'imaginari col·lectiu. Pobles sencers units per haver de defensar no només les seves llars, sinó també les seves vides. Segles marcats per la violència on, a més a més, la religió ha tengut un paper rellevant i ha servit de pretext pels enfrontaments més devastadors.

La mar Mediterrània ha estat, durant molt de temps, el centre econòmic mundial, i això ha propiciat l'auge del negoci corsari, amb el qual es lucrava gran part de l'oligarquia. En aquest capítol es desglossa el complex entramat d'aquesta activitat i la seva importància a les Illes Balears al llarg dels segles.

Amb la guerra, el negoci corsari sempre hi ha sortit guanyant i la història mai no ha conegut la pau. Bé sigui per conflictes diplomàtics entre potències cristianes o per motius de fe, la guerra ha estat una constant que ha marcat el ritme de vida de les Illes Balears. En aquest capítol es descobreix la difícil situació dels illencs a causa de la seva condició d'aïllament. Des de petites escaramusses musulmanes fins als més grans i virulents atacs estratègics dels otomans, amb els germans Barba-rossa com a indiscutibles protagonistes.

Al darrer capítol de Pirates a les Balears, Psicosi de la invasió, veurem com les Illes Balears estan envoltades de preciosos illots amb paratges recòndits que bé podrien definir-se, avui dia, com a paradisíacs. Però res més lluny de la realitat, aquests illots i la seva situació al voltant de les illes, van ser un malson per als habitants de les Balears.