Informació
Aquesta és la història dels germans Rubió, els menorquins que van transformar Barcelona a l'inici del segle XX i la van confertir en la ciutat que avui coneixem, amb profunds canvis urbanístics i també intel·lectuals. Els germans Rubió, juntament amb son pare i el seu oncle, van participar en la majoria de canvis que va viure la ciutat: la urbanització del Tibidabo i el seu parc d'atraccions, el metro de Barcelona, l'exposició internacional del 1929, la urbanització de la Plaça d'Espanya i els seus hotels, els jardins de Montjuïc, la creació de la Plaça Francesc Macià i la nova Diagonal, i la creació de la majoria dels parcs i jardins de Barcelona. Van intervenir en l'urbanisme, l'enginyeriia, l'obra pública, etc, i també van ser actius intel·lectuament i políticament. Gràcies a aquests germans maonesos, Barcelona és la ciutat que coneixem avui en dia.
Els Rubió · 2023 · Documentals Personatges Història
Relacionat
William Waldren, l'empremta de l'alquimista
William Waldren va arribar a l’illa que va captivar Robert Graves cercant la inspiració. Eren els anys 50 del segle XX, i Mallorca era un pol d’atracció d’artistes i diletants, i ell n’era un d’ells.
Josep Pons Frau, a plena llum
Josep Pons Frau, a plena llum, presentació de l’espai, a partir de la rellevància arquitectònica i estètica de l’edifici que ocupa el Museu de Mallorca, i l’emplaçament de la mostra vora el pati de la
Ramon Llull (llargmetratge)
El llargmetratge d'animació Ramon Llull, està ambientat en el teatre Principal de Palma, on Ramon Llull, a manera de monologuista, presenta al públic assistent la seva vida i obra, amb l'objectiu que
Villaronga, la audacia de lo oscuro
Estiu de 2009. Agustí Villaronga es proposa escriure una pel·lícula que mai aconseguirà rodar. En els moments d inactivitat es sincera amb un aspirant a cineasta per parlar sense embuts sobre les pors
Totes les causes
La causa franquista número 901 descriu la troballa el dia 18 de setembre de 1936 del cadàver d’una dona sense identificar al terme municipal de Sencelles. El seu cos es trobava en avançat estat de des
L'alemany de la botiga de fotos
Esporles. Juny de 1940. El dia que el laboratori Foto Esporlas tancà definitivament les portes, na Francesca “Rosseta” no podia sospitar que no tornaria a veure pus mai el seu veí, el fotògraf Leo Isr
L'empremta de Joan Fuster
En l’any 2022 celebrem el centenari del naixement del gran intel·lectual valencià i els 30 anys de la seua mort, un motiu únic per a repassar la figura d’aquell suecà que va provocar amb la seua obra
