El 26 de febrer de 2010 l'expresident d'Unió Mallorquina i encara regidor a l'Ajuntament de Palma, Miquel Nadal, acusa de corrupció Maria Antònia Munar. Nadal, que des dels anys noranta va créixer a l'ombra de Munar, afirma que l'exlíder d'UM li va donar en mà 300.000 euros al cotxe oficial per comprar una empresa a la qual li va ser adjudicada la Televisió de Mallorca. És l'estocada definitiva i Munar dimiteix com a presidenta del Parlament. A partir d'aquest moment, l'allau de casos de corrupció que acorralen Unió Mallorquina condueixen, finalment, a la dissolució del partit. Munar, mentrestant, no es deslliura dels embats judicials i és condemnada a catorze anys de presó per diversos casos de corrupció.

Les eleccions autonòmiques de 2003 donen com a resultat un pacte entre Maria Antònia Munar (Unió Mallorquina) i Jaume Matas (Partit Popular), que serà clau per a la història de les Illes Balears. Segons els experts, tots dos entren en una competició per veure qui aixeca projectes més ambiciosos. Alguns d'ells donaran lloc als casos de corrupció més importants de les illes, i que acabaran amb Munar i Matas a la presó. Amb la crisi econòmica en el seu punt més àlgid, es produeix el punt d'inflexió. Policia, Fiscalia, Agència Tributària i jutges posen el seu focus en Munar i el seu partit, i esclaten els casos: So n'Oms, Can Domenge, Maquillatge, Inestur... La sensació d'impunitat desapareix. Munar és cridada a declarar, en mig d'un circ d'admiradors i detractors i llançant besades al públic. 'La princesa' sembla sentir-se confiada, però un gir inesperat, la confessió del seu dofí, Miquel Nadal, provoca la seva dimissió com a presidenta del Parlament i la seva retirada de la política.

L'any 1992, el president Gabriel Cañellas destitueix Maria Antònia Munar com a consellera de Cultura del Govern balear per reduir el protagonisme que estava acaparant també com a presidenta d'Unió Mallorquina. Molts càrrecs del seu partit passen al Partit Popular. Munar es creix davant l'adversitat. Serà l'inici d'una llegenda. Munar es farà al 1995 amb la presidència del Consell de Mallorca, institució que dirigirà ininterrompudament fins al 2007. L'any 1999, Munar erigirà a Francesc Antich com a president de la comunitat en el que serà el primer pacte progressista, no només de Balears, sinó d'Espanya. 'Au Fènix' és el segon capítol de la sèrie 'Munar. Poder, corrupció i presó' que s'estrena a IB3 Televisió. En ell s'explica l'ascens de la que va ser líder del desaparegut partit frontissa que va decidir durant anys els governs de Balears, i que va convertir-se en la dona més poderosa i corrupta de la història de Mallorca.

L'any 1979 Maria Antònia Munar es converteix en la batlessa més jove de l'Espanya democràtica. Durant els següents anys, la seva trajectòria experimentarà un ràpid ascens fins a convertir-la en un dels personatges més destacats de la política de les Illes Balears. El seu partit, Unió Mallorquina, es converteix en la frontissa necessària per configurar els governs autonòmics, un fet que proporciona un poder extraordinari. Amb la seva irresistible personalitat i la seva capacitat de supervivència, Munar aconsegueix escalar posicions fins a la conselleria de Cultura i es genera aliats i enemics que seran determinants per al seu futur. Entre ells, el primer president del Govern autonòmic, el carismàtic Gabriel Cañellas, que veurà en Munar una perillosa amenaça i una enemiga a batre. 'Animal polític' és el primer capítol de la sèrie 'Munar. Poder, corrupció i presó' que s'estrena a IB3 Televisió. En ell s'analitza la personalitat, l'ascens al poder i les primeres maniobres fosques de Maria Antònia Munar en la política balear. Uns anys clau per entendre els fets que, dècades més tard, van fer que l'expresidenta del Consell de Mallorca i expresidenta del Parlament de les Illes Balears acabés a presó.