La lletra impresa és l'arrel de l'obsessió de Marina Alonso i Damià Rotger. La primera, ha obert al palmesà barri de Santa Catalina la llibreria La Salina, un espai que exigeix pausa i compromís als seus visitants, mentre que el segon ha usat la tipografia, el seu ofici, com a trampolí per a la seva extensa creació poètica. A Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera, tots dos coincideixen en enlairar el llibre com objecte poderòs i del que emanen noves possibilitats, tantes com a lectors hi ha.

Maria Uribe és una escultora (i artista en el sentit més ampli) compromesa, amb una trajectòria en què el passat és l'eina amb què qüestionar el present. Joan Sastre, per la seva banda, va estudiar pintura però és sobretot conegut per la seva fotografia, especialment pels retrats. Dues trajectòries distants que conflueixen a Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera, per conversar sobre com els orígens han marcat cadascú i el seu art i com la rutina creadora és, per a tots dos, una manera d'estar en el món.

Dos pianistes que han estat professor i alumne, ara dos mestres indiscutibles, reconeguts arreu del món. Agustí Fernández i Marco Mezquida es troben a Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera, i parlen d'aspiracions, reptes, de l'art d'improvisar i fan música. Asseguts davant del piano de la mítica Alicia Delarrocha, a quatre mans, en brolla una melodia única, espai i temps immortalitzat per les nostres càmeres i els nostres micròfons.

Tant Agnès Llobet com Sergi Baos han demostrat que són molt més que dos actors i cadascú ha explorat altres camps. En el cas d'ella, sobretot la poesia. En el cas dels dos, la dramatúrgia, on Baos ha destacat especialment. Fruit tots dos d'una generació marcada per la irrupció de les ficcions de IB3 Televisió, Llobet i Baos es retroben a Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera, per reflexionar sobre com la interpretació els ha servit de catapulta per abordar les seves obsessions íntimes des d'altres disciplines.

Una de les pintores més importants de la seva generació conversa amb la jove artista Ela Fidalgo, que va abandonar el món de la moda per arriscar-se en la plàstica. A Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera, es troben en un dels grans temples de l'art i la llum, el taller Sert, per conversar sobre la disciplina i tenacitat que exigeix la rutina dins l'estudi i com la sobre-exposició i les xarxes s'han convertit en una pressió asfixiant per a les noves generacions. Dues dones excepcionals, separades per l'edat però amb una sensibilitat comuna.

De què poden parlar dos músics quan no parlen de música? Bernat Quetglas i Joan Valent, dues referències del firmament musical, arrelades a Mallorca que brillen arreu. A Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera, parlen de genis i de grans mestres, de la feina al darrere de cada nota, d'inspiració i d'entusiasme. De l'Art i de la Indústria, totes dues en majúscules, com els talents de tots dos.

Una actriu que escriu i un dramaturg que un dia va ser actor, tots dos admirats per allà on passen. Ann Perelló i Miquel Mas Fiol es confessen entre llibres de Filosofia i interpreten la vida tal com ve. Amb sentit de l'humor i inclinació pel drama que, en un moment donat, també, es pot convertir en vodevil. Dues veus potents de l'escena teatral es troben a Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera, i generen energia positiva, gairebé sense voler.

Dos arquitectes en conversa sobre l'espai públic i l'espai privat; Aina Salvà i Jaume Mayol, creadors de coordenades on passa el dia a dia, parlen a la seu del Col·legi d'Arquiectes, una casa amb història feta damunt la mar. A Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera, tots dos desgranen les claus de les seves vocacions i trajectòries i reflexionen com l'arquitectura, en el fons, pot utilitzar-se per transformar el món per a millor.

Lluïsa Febrer i Tònia Meravell, tinta feminista i transgressora Convertides en dues de les forces més incontenibles de la il·lustració underground, hereves directes de les provocacions contraculturals de col·lectius rompedors, com el Taller Llunàtic,Lluïsa Febrer i Tònia Meravell es troben Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera, on parlen de sexe, mort i precarietat econòmica, del contrapès que exerceix l'escena de comarques respecte del centralisme de Palma i com sobreviure sent dona, jove i creant en els marges.

Dues maneres d'entendre el cant que s'acaben trobant a Dinamo, artefacte audiovisual de cultura propera. Ell, tota una vida dedicada a la Coral; ella, just començant carrera professional, investigant amb sons mecànics i tonades tradicionals. Tots dos s'interroguen sobre els camins de cadascú i se submergeixen en un diàleg fluït, ple de matisos i contrapunts.