La història dels Norats és una història extraordinària, comparable a les ben conegudes dels maquis d’Astúries o del el País Basc, posterior a la guerra civil espanyola. S’emmarca en un moment històric de dificultats, tant a les Illes com a la península ibèrica. Foren moltes les persones que varen haver de fugir o viure en una situació de patiment. Per tant, la fugida i la resistència d’aquests dos santamariers és un exemple de la força i la resistència de l’ésser humà, en pro de la supervivència i dels seus ideals. Els coneguts com a “Norats' són un pare i un fill, Honorat Tries i Jaume Trias Grau, traginers de Santa Maria, que l’any 1936 s’amagaren a la muntanya per por a represàlies polítiques després del cop. Varen romandre a les muntanyes de Coanegra i els seus voltants durant 13 anys, vivint del que caçaven i del que els veïnats del seu poble els hi deixaven amb senyes, devora una roca, o darrera un arbre, arriscant la seva vida per ajudar a n’aquests proscrits.

Com molts homes a la pobre Mallorca de postguerra, vivia de fer feines físiques. Però destacava sobretot en una cosa: era fort, molt fort, tan fort com un gegant de rondalla. Fent de picapedrer a les pedreres de marès, aixecava més pes i feia més via que els altres; excavant pous feia feina per tres homes; i sembrava arbres amb les seves pròpies mans. Tothom quedava esglaiat, tothom menys ell. Empès pel context, va anar convertint les demostracions de força en la seva forma de vida, i també la de la seva encantadora dona. Va començar a Mallorca, va recórrer la península i Europa, i va arribar, fins i tot, a Amèrica del Sud. La vida però, està plena de contradiccions, i de cops amagats, i l’any 1963 es va veure afectat per un problema de salut que el va obligar a abandonar el món de l’espectacle.

La història de Pazzis Sureda (Mallorca, 1907) és la història d’un ésser extraordinàriament sensible. Una dona rebel, de gran talent i d’un pensament avançat al seu temps. Pazzis és un dels onze fills de Juan Sureda, mecenes d’artistes famosos i un dels homes més rics de la Mallorca del primer terç del segle XX. Va créixer en un entorn intel•lectual, i des de ben jove es va enfrontar als convencionalismes propis de l’època; influïda per l’expressionisme, va escriure poesia, va tenir correspondència amb artistes i escriptors, va tenir amants, es va rebel•lar contra la gran guerra, va patir abusos sexuals, es va divorciar, va pintar, va esculpir, va construir somnis… Es conserven a un diari les seves reflexions apassionades sobre filosofia, amor, religió i un llarg etcétera.

La història de Clara Hammerl és la història d’un repte molt actual, en el que una dona demostra que la seva gran capacitat de lideratge no entén de gèneres, i aconsegueix arribar, per primera vegada a l’estat, a la direcció d’una entitat financera. Clara Hammerl, dona luterana i compromesa, va arribar a Mallorca l’any 1879, procedent de Berlín. Va arribar de la mà del seu marit Guillem Cifre, ideòleg de Caixa Colonya, una caixa d’estalvis que tenia la voluntat de crear en els treballadors el costum de l’estalvi. De tot d’una, Clara Hammerl va fer feina a la institució lliure d’Ensenyament de Pollença, també iniciativa de Guillem Cifre: una sort de prova amb un model d’educació progressista i laic. Aquesta tasca, ja va topar amb la mentalitat catòlica i tradicional dels locals, i va fer que Clara hagués de suportar l’escarni i les crítiques de gran part dels habitants del poble.

En un moment en què Espanya bramava de fam i pobresa, Arturo Pomar va ser un fenomen, una excepció en un moment en què cap mostra de talent tenia cabuda, molt menys en el món dels escacs. De sobte, però, la popularitat de Pomar va fer que aquest esport comencés a ocupar portades de diaris i revistes, la venta de jocs d’escacs es va disparar, i el règim va veure una oportunitat en un nin de família humil, que va arribar a ser exhibit arreu del món. Arturo Pomar feia coses excepcionals des de molt petit, era un nin prodigi, un campió en potència. Es va enfrontar amb èxit a grans estrelles internacionals, va guanyar tornejos, va viatjar per tot el món mostrant les seves capacitats. Jugava de manera instintiva, natural. Els anys varen passar, i n’Arturo va jugar els campionats més importants del món, però a diferència dels jugadors de l’època, ell mai va tenir entrenador, i això va ser, en part, el que va fer que Arturo estigués sol, perquè sol el va deixar el règim, sense cap ajuda.

La història de Jordi Martí Rosselló és la història de la revista “Foch i Fum”, i és la història del més punyent dels autors populars del primer terç de segle XX a Mallorca, es Mascle Ros. Escriptor prolífic, el Mascle Ros va dedicar la seva vida a la impremta que tenia al centre de Ciutat, donant vida també a la seva obra més coneguda, la revista satírica “Foch i fum”, on en Jordi Martí i Rosselló relatava la vida de manera intel•ligent, coent, i peculiar, amb un caire anticlerical, humorístic, punyent i anticaciquista, a més de ser especialment contrari al financer Joan March amb qui es va enfrontar de manera acarnissada. La revista “Foch i Fum”, amb els anys, es va fer popular, arribant a imprimir fins a 5.000 exemplars. En les diferents etapes des de la seva fundació, l’any 1917, la revista va canviar de nom i també va anar variant el seu contingut, sense deixar de ser mai un espai popular i crític; finalment va ser prohibida el mateix juliol de l’any 1936.

La història d’en Mateu Mir, també conegut com a Mateïto, és la història d’un home decidit i audaç, que va anar a fer fortuna i que va acabar vivint una vida absolutament intensa i cinematogràfica. Com molts joves que habitaven la Mallorca dels primers anys del segle XX, Mateu Mir volia partir a fer fortuna i veure món, i ho va aconseguir, perquè des de la seva partida de l’illa, la seva vida va estar plena de canvis, emocions, riscos i apostes: va explotar un negoci de passejos en barca a Cuba, va fer política, va conèixer Al Capone, va fer tot tipus de feines als Estats Units, va ser empresonat una vegada va tornar a terres cubanes, com que d’empresonat no va delatar ningú, se’l va fer president honorífic durant 5 dies, va haver d’escapar i va creuar l’atlàntic amagat dins un bidó, va conèixer Lisboa... i finalment, va aconseguir tornar a Mallorca... Totes les anècdotes i històries que un pugui imaginar és tot allò que va viure.