A les nostres Illes, hi habiten i hi crien alguns dels ocells marins del Mediterrani occidental; i en aquest programa en tindrem un que serà el nostre protagonista: el virot petit. Coneixerem els hàbitats que ocupen aquestes espècies. Veurem els desplaçaments que fan per la mar Mediterrània en l'època de reproducció durant la recerca de menjar per al seu únic poll, per veure'l ens haurem d'introduir en una colònia ubicada a l'interior de les estretes galeries d'una cova situada a uns quaranta metres per sobre del nivell del mar. També comprovarem si es poden orientar o no, dins la completa foscor de la cova, on veurem com es barallen per obtenir determinats racons. Els crits del virot petit són realment terrorífics durant aquests moments. Sortirem a l'alta mar per veure els problemes que sorgeixen entre pescadors i virots, i els intentarem seguir a tota màquina amb una llanxa ràpida. Aquestes són algunes de les aventures que viurem en aquest primer capítol.

Avui explicarem, a través del mart com a protagonista, com arribaren els carnívors a les Balears i els efectes desastrosos que la seva activitat va causar sobre la fauna autòctona d'amfibis i rèptils. Mostrarem la conducta que tenen actualment a les nostres illes; però el que principalment farem serà seguir durant la nit i pels diferents ambients en què es mou aquest gairebé invisible però ferotge depredador que és el mart. El caràcter insular de la població de marts ha canviat des que els humans els introduïren a les Illes fa alguns milers d'anys, la qual cosa es demostra en l'augment de la seves dimensions corporals respecte als marts continentals, així com en la seva variada dieta, amb la inclusió de nous elements vegetals filmats per primera vegada i que encara no havien estat observats; però que desvetllarem, amb altres comportaments fins ara desconeguts, a Balears salvatge. Aprofitarem per mostrar-vos alguns convidats també especials i introduïts pels humans.

La gavina roja, protagonista d'aquest proper capítol, només cria a la mar Mediterrània i es troba en perill d'extinció. A més de la seva delicada situació, la gavina roja té un competidor major i més poderós que ella, la gavina; per tant, durant la seva difícil adaptació al medi, a causa de la competència que va tenir i té amb aquesta, va haver d'adoptar diferents estratègies de supervivència en colònia perquè els seus ous i les seves cries no fossin depredats. Avui la situació de la gavina roja, considerada la gavina més bella del món i que va estar a punt d'extingir-se definitivament del planeta, manté una població esperançadora, però no per açò fora de perill. Coneixerem una mica la història d'aquesta gavina, des que la ciència la va declarar nova espècie l'any 1826 fins al dia d'avui, però també visitarem alguns dels seus veïns marins que viuen i crien a les nostres costes i d'altres que només ens visiten a l'hivern.

En aquest capítol comentarem la situació d'aquests rèptils al nostre arxipèlag, la massiva extinció en algunes de les Illes Balears després de l'arribada dels humans i la increïble supervivència d'aquest endemisme que és la sargantana balear. Veurem la peculiar forma de vida que té en els nostres illots costaners, l'extraordinària densitat en alguns d'ells, la conducta, les interaccions que han desenvolupat amb les plantes del seu entorn, fenòmens de pol·linització descoberts per primera vegada en el món a les Illes Balears, etc. Observarem també la increïble capacitat per aprofitar qualsevol recurs alimentari amb les diferents estratègies que han après a aplicar en cada cas diferent, i moltes coses més; us plantejareu, fins i tot, quin és el seu grau d'intel·ligència. Per aconseguir totes les imatges han calgut moltes hores de feina al camp i la visita de molts d'aquest illots, on les tempestes et poden sorprendre i deixar-te atrapat amb les sargantanes.

Amb els recorreguts que fa la protagonista d'aquest capítol prop de la vorera, els vols rasants de les fotges o els festeigs dels ànecs collverd, veurem algunes zones humides de les nostres Illes i la importància que tenen totes en general per a la fauna sedentària d'aus aquàtiques i també per a les migratòries, que tenen a les Illes una aturada obligatòria durant la travessia de la mar Mediterrània, per descansar i alimentar-se abans d'arribar a l'altra vorera d'aquesta mar. Així és que coneixerem diverses espècies de les aus aquàtiques que viuen aquí. Amb la polla d'aigua, protagonista d'aquest capítol, i que seguirem per diferents cursos d'aigua, descobrirem on ha construït el seu niu i observarem els seus pollets gairebé acabats de néixer, com ja neden amb els seus pares per les aigües d'un torrent mentre demanen menjar contínuament. També hi haurà imatges sorprenents sobre els sistemes de pesca d'alguns dels convidats d'aquest programa.

En aquest capítol dedicat a la fauna que viu davall la mar, visitarem el fons marí a través del recorregut que fa el pop, protagonista d'aquest programa. Coneixerem molts dels organismes que habiten les nostres aigües costaneres, alguns d'ells observats en molt poques ocasions. Per trobar-los, ens em endinsat en les profundes i misterioses coves submarines, on vàrem descobrir un dels peixos més misteriosos i poc observats de les Illes Balears. Visitarem també altres tipus d'ambients que podem trobar ben a prop de la vorera, com ara el fons rocós amb les seves espècies típiques i el talús de posidònia, on s'observen algunes espècies diferents; però també farem una visita al món arenós, on les estratègies per esquivar els depredadors són diferents, com la que fa servir el raor, que se submergeix com una bala davall l'arena. I, per acabar, veurem la columna d'aigua, on círvies i espets dominen la velocitat i on formes transparents, com són els borns, han tingut més èxit d'adaptació.

El vol de la miloca a les Illes Balears ens portarà a visitar diferents ambients insulars i a conèixer altres ocells majestuosos com l'àguila peixatera, amb la qual viurem una de les tristes històries que ens mostra la cara més dramàtica de la natura. Observarem el voltor negre, la població del qual a la serra de Tramuntana és la darrera que existeix en unes illes. Però ens centrarem especialment en un experiment sobre la peculiar conducta de la miloca, protagonista d'aquest capítol, per aconseguir un determinat aliment i que consisteix a rompre ous d'estruç utilitzant estris petris. Les nostres miloques, que viuen tot l'any a les nostres Illes, pertanyen a una de les tres úniques poblacions sedentàries que hi ha al món. Amb aquest experiment filmat i realitzat per primera vegada a les Balears, viurem una interessant història sobre la memòria genètica d'aquests ocells. Un experiment semblant va ser realitzat per Fèlix Rodríguez de la Fuente.

Amb el mussol com a protagonista, ens endinsarem en la foscor de la nit balear per veure, en aquest capítol, la vida secreta dels ocells nocturns. Introduirem les nostres càmeres molt a prop dels seus nius, fins i tot a dintre. A més, serem testimonis del seu comportament i veurem con els polls són alimentats, creixen, surten del niu i, una vegada a fora, continuen sent alimentats pels seus progenitors. El petit mussol, que trobarem si el cridam als llocs on viu, ens cridarà l'atenció entre els arbres durant aquests moments de poca activitat als boscos de les Illes Balears, on arriba durant la primavera per tal de reproduir-se. Però hi ha altres éssers nocturns i alguns, també tenen plomes. En el misteri de la nit i amb el mussol descobrirem algunes facetes que fins ara no havien estat observades.

En aquesta ocasió veurem el món i la conducta de diversos rèptils i amfibis de les Illes a través de les petjades de la nostra protagonista: la tortuga mediterrània. Però, a més, veurem les serps que viuen entre nosaltres i altres espècies que es varen assentar a casa nostra, on viuen actualment, i que ocasionaren mals irreparables a les faunes autòctones; com la serp blanca la més gran i agressiva de les tres que veurem, la tenaç serp d'aigua, ràpida depredadora que caça peixos i amfibis, i la serp de garriga, que manté a les Illes Balears l'única població fins ara coneguda fora del continent africà. Coneixerem també les dues espècies de dragons campions de la colonització insular i presents per tant en multitud d'illes i illots al llarg de tot el planeta. I en aquest capítol també farem un nou descobriment sobre els desplaçaments dels dragons fins ara no descrit, que sapiguem.

Aquest capítol ens mostra les aus característiques dels ambients litorals i de les voreres fangoses de distintes zones humides típiques de l'arxipèlag, com poden ser albuferes, salines, basses, etc. Veurem els primers minuts de vida dels petits picaplatges camanegra, que tot just sortits de l'ou ja reconeixen i responen a les veus i els crits d'alarma dels seus pares. El seu niu construït a terra té el mimetisme necessari per no ser localitzats pels depredadors; però, tot i així, quan els pares es consideren descoberts posen en pràctica un sofisticat sistema de distracció per salvar els seus pollets. Veurem altres espècies camallargs que són convidats d'aquest capítol i també alguns camallargs de gran talla. Tot açò en el capítol de l'avisador, un protagonista ben conegut per la llargària de les seves cames, pel seu plomatge vistós i, sobretot, pel seu caràcter geniüt a l'hora de defensar el seu territori i com veurem, la seva família.

En el programa d'avui veurem com la nit promou l'existència de perillosos i delicats encontres entre els habitants que formen part de les relacions entre depredadors i presses. Aquestes relacions es veuen al llarg del recorregut del nostre protagonista, l'eriçó, i dels convidats que acompanyaran el programa, com ara rosegadors o la voraç musaranya. Veurem el perill més amenaçant que tenen actualment els eriçons a les Illes Balears i serem testimonis d'un acte poc agradable per part del nostre protagonista i, que nosaltres sapiguem, fins ara indocumentat i desconegut. Al llarg del programa, anirem veient els diferents convidats, alguns poc estimats, com les rates, i altres en canvi, no tan coneguts, ens demostraran la importància que tenen per al benestar dels illencs.

El petit busqueret capnegre ens deixarà entrar a casa seva amb les nostres càmeres perquè puguem veure com els seus fills es fan grans fins que abandonen el niu, moment en què la seva vida comença a córrer altres perills. Coneixerem també diferents ocells de talla petita, com la mèrlera, que en un moment donat veurem com rep la inesperada i increïble visita d'un altre ocell que incubarà els seus polls. També veurem on fan el niu aquests ocellets convidats del programa, com ara els vitracs, les orenetes, els passerells i altres. Però l'esdeveniment més atractiu que hem descobert amb el busqueret capnegre, que s'alimenta principalment d'insectes, té a veure amb les plantes, més concretament amb els arbres fruiters, i ens demostrarà que tant a l'hivern com a l'estiu es converteix en un bon aliat per als nostres agricultors.

Les Illes Balears posseeixen una variada fauna d'aus formada per un bon grapat d'espècies que hi viuen tot l'any, però també hi ha una gran quantitat de formes migradores que visiten les Illes tant a la primavera com a la tardor o al hivern. En aquest programa ens centrarem en els petits ocells, però grans migradors, i l'estornell serà el protagonista del capítol. A més, mostrarem per primera vegada imatges d'un petit migrant d'uns 15 centímetres de llarg i que tot just pesa uns 18 grams, sorprès en ple i solitari viatge enmig del Mediterrani a devers 150 quilòmetres de la costa més propera. Els grans estols d'estornells conformen sens dubte un dels espectacles més impactants que ens ofereix la nostra fauna d'ocells a l'hivern, però també tenen unes conseqüències no gaire ben acceptades si van a dormir als pobles.